Està comprovat: el 'jet lag' és un invent nordamericà. Com no dormir-se a la primera després de més de 30 hores de viatge i 3 escales? I no un viatge qualsevol no, un vol amb més turbulències és impossible. Pegar una becadeta de més d'un minut amb tanta sacsejada era una odisea. Almenys hem pogut aterrar. Sort que Nachata (la productora) no havia oblidat la seua cullera de la sort. Això ens va haver de salvar per què hem arribat sans i estalvis a Melbourne. Molt m'havien parlat de la ciutat que des del 96 acull el GP d'Australia i la veritat és que és més bonica encara. El centre és un lloc perfecte per on perdre's i entre gratacels... Albert Park, una reserva natural enmig de la ciutat per la qual els Fórmula 1 rodaran a partir de divendres.
Per cert! Se m'havia oblidat, esta vegada no hem pogut vore Maniàtics però sí les noticies de Channel 9. Esta vegada sense Maribel ni Joan, sino amb els seus dobles australians. Encara que per a doble un dels assistents de vol que ens vam trobar. Per un moment pensarem que Toni Cantó (un gran aficionat tot siga dit a la Fórmula 1) havia deixat els teatres i ara treballava per a una companyia aeria . Quan puga penjaré el video perquè vaig aconseguir que hem fera una salutació per a morir-se de risa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario