ALONSO I, REI DE LA NIT

No es podia escollir un escenari més impressionant per demostrar ser el número 1 de la graella. Si a 2008 la victòria es va vore tacada pel 'crash gate' de Nelsinho Piquet i Flavio Briatore, este cap de setmana no hi ha dubte possible. Com una rata penada Fernando volà en la nit de Singapur. Controlà durant més de 2 hores de calor extrema una lliuta de voltes ràpides amb Sebastien Vettel. No va fer ni tan sols una errada amb un cotxe que s'adaptava pitjor al circuit que el RedBull. Ser fred amb un altre cotxe constantment en els retrovisors, a quasi 300 per hora i amb els murs tan a prop, és molt més difícil del que podria semblar i més encara quan (com l'asturià reconegué després) el que feia era intentar buscar la errada de Vettel i escalfar els frens del monoplaça de l'alemany. La nit va ser quasi perfecta perquè Hamilton no pogué contindre's i acabà topant amb Webber. Alonso, que sempre ha pujat al podi de Singapur (2 victòries i una tercera posició) és ja el gran favorit per al títol i està a només 11 punts de Webber que continúa líder. El bicampió del món ja està ací de nou i al 100%. Té més qualitat que la resta i sobre tot més capacitat de concentració en moments de màxima tensió. Ens esperen 4 carreres (si Corea es fa) per a la història d'este esport.

Tot i la gran victòria d'Alonso la imatge més impactat del gran premi la vaig vore abans de la carrera al box de Toro Rosso. Jaime Alguersuari eixia des de la posició número 11 gràcies a una classifiació espectacular però una errada mecànica el va deixar tirat just en la volta cap a la graella. El seu cotxe tenia una fuita en el radiador i les seues opcions d'entrar en els punts s'esfumaven. Mentre els seus mecànics treballaven a destall en el monoplaça, Jaime afonat només va poder pregar amb totes les seues forces. És l'altra cara d'esta Fórmula 1, la desesperació per almenys poder rodar en la pista. Isqué des del pit-lane i acabà remuntant 12 posicions. Un 10 per a ell.

BAHRAIN, COMENÇA EL MUNDIAL 2010

Hola a tots!!! Som Juanma i María José i volem disculpar-nos primer que res per no haver-vos escrit fins ara. Estàvem tan concentrats en el primer Gran Premi per que tot eixira bé que fins hui no hem tingut temps per a dedicar-vos un moment com cal per a contar-vos les anècdotes i curiositats del nostre primer viatge.

 

La nostra aventura en la Fórmula 1 començà dins d'un avió. 3 escales en Qatar Airways fins arribar a Manama (capital de Bahrain) però, això sí, amb un toc valencià inesperat. Encara no s'ho expliquem però en el sistema d'entreteniment de la companyía qatariana només es podia vore una sèrie de televisió espanyola, només una, i era una sèrie de Canal 9 i en valencià, Maniàtics. No sabíem si eren les moltes hores de vol acumulades però la realitat és que aalà estaven Carles Alberola i la resta fent-nos riure, en valencià, a milers de quilòmetres de casa.

WELCOME MANAMA

Manama és la capital de Bahrain. Aterràrem a les 2 de la matinada i tot i tindre moltíssima son ens donà temps per a vore el contrast entre el desert i els gratacels del centre de la ciutat. Dormirem en un hotel cèntric, el Golden Tulip. Des de les nostres finestres teniem el privilegi de contemplar el primer i únic gratacels en el món amb generadors d'energia eòlica nomenat Bahrain World Trade Center. Una passada!!! El petroli i el gas han fet de Bahrain un oasi enmig del no res. Un emirat ple de modernes autopistes i centres comercials però també amb misèria a la perifèria. No tot el món viu de l'or negre.

LA PRIMERA ACREDITACIÓ

Dimecres és dia de preparatius al Circuit de Sakhir, un dels més moderns del mundial. Tot ha d'estar a punt per a la primera carrera, també les notres acreditacions. Serà el nostre document d'identitat fins l'última carrera a Abu Dhabi i Víctor ja ens ha avisat, hem de cuidar-la més que al passaport. El moment d'arreplegar-les va ser molt especial. Els dos som els primers periodistes valencians que cobrim un mundial de F-1 i per als dos és un somni fet realitat. Més encara quan a penes arribar al circuit et creues amb Fernando Alonso i Pedro Martínez De la Rosa donant voltes al circuit, l'un en bici i l'altre corrent, per a estudiar les modificacions del traçat.

Ells, també Jaume Alguersuari, ens estan fent molt més fàcil el nostre debut en el 'gran circ'. Ells i els cinc valencians de la nova escuderia Hispania. Un enginyer de Gandia, un mecànic d'Alberic… no es podeu imaginar la il.lusió que fa parlar en valencià tan lluny de la Comunitat. De ben segur ells seran els protagonistes de moltes de les històries que vos contarem des d'ací.

SAKHIR, EL CAMP DE BATALLA

El circuit està a uns 35 minuts de Manama i del nostre hotel però es va convertir en la nostra residència durant bona part del dia. La gent de les televisions 'vivim' en un espai anomenat el TV Compuond. Una xicoteta ciutat de cases prefabricades des d'on s'envíen els senyals de televisió i on tenim el nostre 'despatx'. Només eixirem del circuit un dia. Va ser per fer un repor per als informatius i l'esglai va ser d'aquells que no s'obliden. Anarem amb Jorge Fuertes (el nostre càmera) a gravar l'arbre de la vida, un lloc de pelegrinatge per als ciutadans de Bahrain. És un enorme arbre que creix en mig del desert i on la llegenda diu que començà la nostra existència. La sorpresa és que en arribar nosaltres també ho van fer 40 carros de combat de l'exèrcit per a fer maniobres.

Les fotos com podeu vore són pròpies de tres enviats especials a una zona en conflicte però tot i que intentaren que no férem fotos ni gravàrem ens va ser totalment impossible fer-los cas, i això que la documentació se'ns havia oblidat al circuit.

PER A NO OBLIDAR

Primera carrera, debut de Canal 9 i….victòria de Fernando Alonso, la primera, amb Ferrari. Què més podiem demanar? Ha sigut tota una experiència que mai no oblidarem. Els primers directes i retransmisions, la trobada amb el rei, l'entrevista de Maria José en un diari local (impossible esbrinar-ne el contingut...) un fum de sensacions que continuaran al Circuit d'Albert Park en el Gran Premi d'Australia. Serà la pròxima parada i ara sí, els contarem tot puntualment des d'ací. Ens esperen més de 30 hores de viatge: València-París-Singapur-Melbourne…podrem vore Maniàtics?