CIRCUIT UNDER CONSTRUCTION

Així com podeu vore m'he trobat el circuit de Corea! Una gran obra sense acabar a falta de només 1 dia per a que els cotxes comencen a rodar. La pista sembla estar en perfectes condicions però tot el que envolta el traçat és un guirigall. Operaris, camions, grúes i molta arena. El pitjor de tot és l'estat del fastuós pont que passa per damunt de la recta de meta. És l'únic punt de pas entre el paddocki la zona de grada on estàn les cabines de comentaristes i el 'tv compound', és a dir, el nostre lloc de treball. L'única forma d'arribar a l'altre costat mentre el pont no estiga acabat (diuen que podria estar dissabte o diumenge) és botant per un forat de una de les tanques de la pista. I això no és tot, quan hem aconseguit passar hem vist encara com pintaven les posicions de la graella i col.locaven els transponders dels cronos. Després hem donat una volta (5450 metres) per comprovar com estava tot i s'hem creuat la major part dels pilots estudiant cada pam amb els seus enginyers. L'únic que ha donat dos voltes ha sigut Fernando Alonso acompanyat d'Andrea Stella, això sí, en bicicleta. En el nostre passeig també s'hem trobat amb Charlie Whiting i la delegació coreana fent l'últim exàmen a les instal.lacions. El treball serà difícil però el gran premi no està en perill. Pel que respecta al traçat, el pit-lane i als boxes tot està en ordre. La carrera es farà sense problemes sempre i quan l'asfalt, encara massa fresc, estiga perfectament compactat i no es desfaça amb el pas dels monoplaces. Ho aniré contant però per a fer boca penje les primeres fotos.

EL JAPÓ ÉS ALTRE MÓN

Ja estem al Japó! Això sí després de pujar a 3 avions, fer un sprint a l'estil Usain Bolt i dos hores amb cotxe. Abans que res i com vaig posar al facebook des de l'aeroport de París, he de parlar de l'Airbus A380 en el que hem volat per primera vegada en el trajecte de París a Tokyo. La veritat és que impressiona més per fora que per dins. M'ha decepcionat un poc i per això no tinc fotos molt espectaculars que penjar-ne. Serà la classe turista però...per dins és com la resta, només un poquet més modern i més ample i amb una capacitat enorme. Més d'un poble de la Comunitat cabria en eixa aeronau. Podriem dir que hi han 2 avions en un, un damunt de l'altre. M'he passat tot el vol intentant dormir però és difícil fer-ho quan a Espanya encara es migdia. A la fi he pegat una becadeta i m'he vist tres pel.lícules seguides. Hem arribat a Tokyo mig 'zombies' però s'hem espabilat ràpid perquè la conexió cap a Nagoya anava tan justa que ens volien fer esperar 8 hores més en un aeroport. Però per si no fora poc amb els avions encara hem agafat un cotxe de lloger i hem fet 2 hores per carretera fins a Kameyama, el poblet on estem dormint. Esta vegada hem tocava conduir. Superar la conducció amb el volant a la dreta no ha sigut problema comparat amb les dificultats que hem tingut amb el xic de la casa de lloguer de cotxes en explicar-me el gps i amb els dels peatges que m'han demanat la xifra a pagar. Ací molt poca gent parla anglés i l'idioma gestual també és diferent al nostre així és que es fa quasi impossible l'enteniment. A la fi hem arribat i....sorpresa! El més curiós del Japó de moment, és la meua habitació d'hotel. Un 'zulo' absolut. No hi ha armari on guardar la roba així és que la hauré de deixar dins de la maleta però quasi que tampoc n'hi ha espai. Del bany ni parlar, més xicotet encara. És tot 'mini' però té un water de luxe amb la última tecnologia. Té calefacció i un xorret d'aigua que fa de bidé. M'havien contat que al Japó els waters eren així però clar, quan l'he vist he començat a tocar tots els botonets i quasi acabe banyat de cap a peus. Ara és moment d'anar a descansar perquè en dos dies quasi no he dormit. Demà vos conte per ací com he vist d'ànims a Fernando Alonso. Comence a conèixer les seues sensacions segons les cares que fica, i últimament la seua mirada és la d'un campió del món. Ens espera un cap de setmana increìble.

ALONSO I, REI DE LA NIT

No es podia escollir un escenari més impressionant per demostrar ser el número 1 de la graella. Si a 2008 la victòria es va vore tacada pel 'crash gate' de Nelsinho Piquet i Flavio Briatore, este cap de setmana no hi ha dubte possible. Com una rata penada Fernando volà en la nit de Singapur. Controlà durant més de 2 hores de calor extrema una lliuta de voltes ràpides amb Sebastien Vettel. No va fer ni tan sols una errada amb un cotxe que s'adaptava pitjor al circuit que el RedBull. Ser fred amb un altre cotxe constantment en els retrovisors, a quasi 300 per hora i amb els murs tan a prop, és molt més difícil del que podria semblar i més encara quan (com l'asturià reconegué després) el que feia era intentar buscar la errada de Vettel i escalfar els frens del monoplaça de l'alemany. La nit va ser quasi perfecta perquè Hamilton no pogué contindre's i acabà topant amb Webber. Alonso, que sempre ha pujat al podi de Singapur (2 victòries i una tercera posició) és ja el gran favorit per al títol i està a només 11 punts de Webber que continúa líder. El bicampió del món ja està ací de nou i al 100%. Té més qualitat que la resta i sobre tot més capacitat de concentració en moments de màxima tensió. Ens esperen 4 carreres (si Corea es fa) per a la història d'este esport.

Tot i la gran victòria d'Alonso la imatge més impactat del gran premi la vaig vore abans de la carrera al box de Toro Rosso. Jaime Alguersuari eixia des de la posició número 11 gràcies a una classifiació espectacular però una errada mecànica el va deixar tirat just en la volta cap a la graella. El seu cotxe tenia una fuita en el radiador i les seues opcions d'entrar en els punts s'esfumaven. Mentre els seus mecànics treballaven a destall en el monoplaça, Jaime afonat només va poder pregar amb totes les seues forces. És l'altra cara d'esta Fórmula 1, la desesperació per almenys poder rodar en la pista. Isqué des del pit-lane i acabà remuntant 12 posicions. Un 10 per a ell.

EAU ROUGE I LES 300 CARRERES DE RUBINHO

El primer que he de fer es demanar a tots disculpes per no actualitzar més el blog. Promet millorar la freqüencia en la segona part del campionat ara que es comença a decidir el títol. Tornem després de les vacances i ho fem en un circuit espectacular, Spa-Francorchamps. Ja havia estat ací en una prova de F-3 la temporada 2008 però he tornat a emocionar-me en vore la revolta d'Eau Rouge. (El nom, aigua roja, li ve del color de l'aigua d'un riuet que passa just per baix del traçat en eixa zona). Per la tele no es pot apreciar bé la pendent però és brutal, podria ser perfectament una de les rampes de l'Angliru. No és la revolta més difícil del Mundial i actualment es pot passar amb l'accelerador a fons sense complicacions però per ella han passat els més grans i té un toc de misticisme que la fa única. In situ entenc la famosa frase d'Ayrton Senna en la que deia que en passar-la podia parlar amb Déu.

Precisament Senna va ser un home clau en la carrera d'altre brasiler que este Gran Premi de Bélgica està d'enhorabona, Rubens Barrichello. Rubinho celebra 300 carreres en la Fórmula 1. Però per a poder ser el iaio de la graella abans va haver d'arribar. Va ser el desaparegut Ayrton qui cridrà l'any 1993 Eddie Jordan aconsellant-li fitxar un jove de 20 anys rapidíssim. L'irlandés no ho va dubtar i Barrichello signà el seu primer contracte com a pilot de Fórmula 1. En Jordan va estar 4 temporades, després va córrer per a Stewart, Ferrari, Honda, Brawn GP i ara ho fa per a l'equip Williams. En 300 carreres ha aconseguit 11 victòries i 64 podis, mai ha lluitat per un campionat però serà difcíl que qualsevol pilot arribe a superar la seua xifra de vertigen. Alonso o Webber, per exemple, només han disputat la meitat de grans premis. Però el millor de Rubens no és l'estadística sino el seu carisma. És el pilot més estimat del paddock i tots els seus companys van estar presents en la festa d'aniversari que organitzà Williams. Entre els regals, una medalla per part de Bernie Ecclestone, una bici de muntanya amb motor per part de l'equip i un quadre conmemoratiu on van firmar tots els pilots. Tots menys l'únic que no va acudir....Michael Schumacher. Serà per l'incident del Gran Premi d'Hongria? Ell sabrà...però el de Sao Paulo ja no passarà a la història com l'home que va estar al costat de Schumi, Rubinho és ja un dels grans d'este esport.

CAMPIONS DEL TRIVIAL DE MCLAREN!!!!

Anit l'equip McLaren convidà a tota la premsa espanyola a un sopar de 'germanor' en la tercera planta del seu hospitality. Poguerem parlar amb Hamilton i Button (molt simpàtics per cert) i passar bons moments amb un equip amb el qual les relacions en el passat no havien sigut massa bones. Jo no estava però diuen que la tensió l'any 2007 entre la premsa espanyola i l'equip va ser enorme, quasi més que entre Alonso i Hamilton. Ara les coses han canviat molt en l'escuderia anglesa, molta de la gent és nova i el tracte és molt correcte. Ahir ens van fer sentir com a casa. En acabar el sopar ens van sometre a un exhaustiu trivial amb preguntes de F1. La divisió dels equips (6) la va fer Steve Cooper (cap de premsa de McLaren) i en lloc de posar-nos amb Mariajo, Víctor i jo formarem equip amb Lluís Palhaí, productor de TV3. Les preguntes eren difícils però acabarem guanyant amb només 3 errades i tot i els rumors puc asegurar que ho aconseguirem sense cap tipus d'ajudes externes. El premi com podeu vore en la foto, va ser una rèplica en miniatura del casc de Jenson Button firmat pel mateix campió del mòn de 2009. Ah! Quan dic que guanyarem tota la premsa espanyola...dic tota la premsa espanyola.

CONTADOR, KUNG-FU I POLIS

Encara no ens hem recuperat de la carrera a Melbourne i ja estem preparant la següent prova. Vol directe a Malàisia, la carrera més calurosa de la temporada i per a nosaltres ja són dos setmanes fora de casa. Estem a molts quilòmetres de casa però de vegades no pareix que estem tan lluny. Encara estic impactat amb el que em va passar en creuar l'aduana. El funcionari em va dir que sabia parlar castellà i em va preguntar per 'la vuelta'. Li vaig dir que en una setmana deixaria el país però ell va respondre....' no, no, la Vuelta (ciclista). Alberto Contador, gran campeón'. El món està més boig del que em pensava. Imagineu-se l'home animant a Contador davant de la tele. Però estic deixant de sorpendre'm poc a poc. Això si, Kuala Lumpur ho ha aconseguit. La capital de Malàisia és un infern en mig de la selva. Mai havia passat tanta calor. Els contrastos són enormes entre els grans gratacels com les torres Petrones i els barris del costat. Carrers que donen por, orientals mirant-nos com si fórem extraterrestres, molta pluja, fum eixint no sé bé on i paradetes amb tot tipus d'articles de dubtosa certificació. Digne d'una peli 'cutre' de Kung-fu. Almenys no ens va passar res. Serà gràcies als 'polis' malaios?

QUÉ ÉS EL JET LAG?

Està comprovat: el 'jet lag' és un invent nordamericà. Com no dormir-se a la primera després de més de 30 hores de viatge i 3 escales? I no un viatge qualsevol no, un vol amb més turbulències és impossible. Pegar una becadeta de més d'un minut amb tanta sacsejada era una odisea. Almenys hem pogut aterrar. Sort que Nachata (la productora) no havia oblidat la seua cullera de la sort. Això ens va haver de salvar per què hem arribat sans i estalvis a Melbourne. Molt m'havien parlat de la ciutat que des del 96 acull el GP d'Australia i la veritat és que és més bonica encara. El centre és un lloc perfecte per on perdre's i entre gratacels... Albert Park, una reserva natural enmig de la ciutat per la qual els Fórmula 1 rodaran a partir de divendres.

Per cert! Se m'havia oblidat, esta vegada no hem pogut vore Maniàtics però sí les noticies de Channel 9. Esta vegada sense Maribel ni Joan, sino amb els seus dobles australians. Encara que per a doble un dels assistents de vol que ens vam trobar. Per un moment pensarem que Toni Cantó (un gran aficionat tot siga dit a la Fórmula 1) havia deixat els teatres i ara treballava per a una companyia aeria . Quan puga penjaré el video perquè vaig aconseguir que hem fera una salutació per a morir-se de risa.

BAHRAIN, COMENÇA EL MUNDIAL 2010

Hola a tots!!! Som Juanma i María José i volem disculpar-nos primer que res per no haver-vos escrit fins ara. Estàvem tan concentrats en el primer Gran Premi per que tot eixira bé que fins hui no hem tingut temps per a dedicar-vos un moment com cal per a contar-vos les anècdotes i curiositats del nostre primer viatge.

 

La nostra aventura en la Fórmula 1 començà dins d'un avió. 3 escales en Qatar Airways fins arribar a Manama (capital de Bahrain) però, això sí, amb un toc valencià inesperat. Encara no s'ho expliquem però en el sistema d'entreteniment de la companyía qatariana només es podia vore una sèrie de televisió espanyola, només una, i era una sèrie de Canal 9 i en valencià, Maniàtics. No sabíem si eren les moltes hores de vol acumulades però la realitat és que aalà estaven Carles Alberola i la resta fent-nos riure, en valencià, a milers de quilòmetres de casa.

WELCOME MANAMA

Manama és la capital de Bahrain. Aterràrem a les 2 de la matinada i tot i tindre moltíssima son ens donà temps per a vore el contrast entre el desert i els gratacels del centre de la ciutat. Dormirem en un hotel cèntric, el Golden Tulip. Des de les nostres finestres teniem el privilegi de contemplar el primer i únic gratacels en el món amb generadors d'energia eòlica nomenat Bahrain World Trade Center. Una passada!!! El petroli i el gas han fet de Bahrain un oasi enmig del no res. Un emirat ple de modernes autopistes i centres comercials però també amb misèria a la perifèria. No tot el món viu de l'or negre.

LA PRIMERA ACREDITACIÓ

Dimecres és dia de preparatius al Circuit de Sakhir, un dels més moderns del mundial. Tot ha d'estar a punt per a la primera carrera, també les notres acreditacions. Serà el nostre document d'identitat fins l'última carrera a Abu Dhabi i Víctor ja ens ha avisat, hem de cuidar-la més que al passaport. El moment d'arreplegar-les va ser molt especial. Els dos som els primers periodistes valencians que cobrim un mundial de F-1 i per als dos és un somni fet realitat. Més encara quan a penes arribar al circuit et creues amb Fernando Alonso i Pedro Martínez De la Rosa donant voltes al circuit, l'un en bici i l'altre corrent, per a estudiar les modificacions del traçat.

Ells, també Jaume Alguersuari, ens estan fent molt més fàcil el nostre debut en el 'gran circ'. Ells i els cinc valencians de la nova escuderia Hispania. Un enginyer de Gandia, un mecànic d'Alberic… no es podeu imaginar la il.lusió que fa parlar en valencià tan lluny de la Comunitat. De ben segur ells seran els protagonistes de moltes de les històries que vos contarem des d'ací.

SAKHIR, EL CAMP DE BATALLA

El circuit està a uns 35 minuts de Manama i del nostre hotel però es va convertir en la nostra residència durant bona part del dia. La gent de les televisions 'vivim' en un espai anomenat el TV Compuond. Una xicoteta ciutat de cases prefabricades des d'on s'envíen els senyals de televisió i on tenim el nostre 'despatx'. Només eixirem del circuit un dia. Va ser per fer un repor per als informatius i l'esglai va ser d'aquells que no s'obliden. Anarem amb Jorge Fuertes (el nostre càmera) a gravar l'arbre de la vida, un lloc de pelegrinatge per als ciutadans de Bahrain. És un enorme arbre que creix en mig del desert i on la llegenda diu que començà la nostra existència. La sorpresa és que en arribar nosaltres també ho van fer 40 carros de combat de l'exèrcit per a fer maniobres.

Les fotos com podeu vore són pròpies de tres enviats especials a una zona en conflicte però tot i que intentaren que no férem fotos ni gravàrem ens va ser totalment impossible fer-los cas, i això que la documentació se'ns havia oblidat al circuit.

PER A NO OBLIDAR

Primera carrera, debut de Canal 9 i….victòria de Fernando Alonso, la primera, amb Ferrari. Què més podiem demanar? Ha sigut tota una experiència que mai no oblidarem. Els primers directes i retransmisions, la trobada amb el rei, l'entrevista de Maria José en un diari local (impossible esbrinar-ne el contingut...) un fum de sensacions que continuaran al Circuit d'Albert Park en el Gran Premi d'Australia. Serà la pròxima parada i ara sí, els contarem tot puntualment des d'ací. Ens esperen més de 30 hores de viatge: València-París-Singapur-Melbourne…podrem vore Maniàtics?