UN NOU COMENTARISTA A LA CABINA?

Este home és un crack! El vaig trobar pintant una de les tanques publicitaries del circuit d'Interlagos i em va demanar una oportunitat per a passar a la fama. És pintor però a ell li agradaría estar amb nosaltres a la cabina de comentaristes i poder narrar l'última volta del Gran Premi del Brasil. Alonso guanyant per primera vegada una carrera a Interlagos i acostant-se més encara al títol. I hi ha qui diu que els brasilers odien Alonso...com veieu, no tots.

ANDREA STELLA I EL SEU 'DIFFICILE'

Andrea Stella s'ha convertit en la ma dreta de Fernando Alonso en l'Scuderia Ferrari. Es van entendre a la perfecció des de l'inici i la seua química ha facilitat que en el seu primer anys junts puguen ser campions del món.

Stella és un home de la casa, amb segell Ferrari. El van formar a Maranello i ha passat tota la seua carrera dins de l'equip. Primer, només llicenciar-se com a enginyer aeronàutic, va treballar amb l'equip de mecànics de Michael Schumacher, després va estar al costat de Kimi Raikonnen. És un estudiós de la Fórmula 1, un home discret a qui li agrada treballar des del mur i que el protagonisme siga del seu pilot. Però gran part del que aconsegueix Alonso cada gran premi també és seua. Com no, pel seu treball però també per les seues manies. És l'home més supersticiós que he conegut mai però de moment li està funcionant.Des dels primers grans premis vaig establir una bona rel.lació amb ell. Sempre hem conta com veu a Fernando o les possibilitats del cotxe eixe cap de setmana.

Al septembre, en el circuit de Monza vam parlar dijous al pit lane. Li vaig preguntar si Alonso guanyaria la carrera. Ell em va mirar, va somriure, creuà els dits i em va dir una frase màgica:'Difficile, è molto difficile'. Els dos sabíem perfectament que era només part d'un joc i que Alonso tenia moltes opcions de pujar al més alt del podi i evidentment, diumenge Alonso guanyà la carrera. En eixe moment començà el nostre ritual. Cada dijous Stella em busca pel pàdoc o el pit i repetim exactament el que férem a Monza. Sempre acaba amb el seu 'difficile, è molto difficile' i pel que sembla està funcionant. Alonso ja suma tres victòries i un podi...però encara resten dos carreres més. A Interlagos, com no, ho hem repetit. Dimecres em vaig oblidar i en vore-lo li vaig recordar que no havíem fet encara el ritual. Ell es va riure i digué: 'No pense fer-ho hui, hui no és dijous i no funcionarà'. Esta vegada l'objectiu és més complicat que mai. Fernando podria ser campió del món i tot i que en Ferrari no volen ni parlar d'exia possibilitat per si es gafa, les cartes ja estàn damunt de la taula.

Dijous, davant del box de l'Scuderia italiana, com mana la tradició, Stella va repertir el seu DIFFICILE, È MOLTO DIFFICILE.

I QUASI NO ANEM A COREA

Ha sigut un dels millors grans premis de la història de la Fórmula 1 i va estar a punt de no disputar-se. Corea serà molt difícil d'oblidar. Per la seua eixida 1 hora i 40 minuts després del previst per culpa de la pluja, per l'accident de Webber (líder del mundial en eixe moment), per l'errada dels mecànics de Ferrari en el pit-stop, per la de Hamilton en anar-se el safety car o per que Vettel trencà el motor quan anava primer... Però per damunt de tot per ser la carrera en la que Fernando Alonso va tocar el cel amb els dits.

Per a ser un mite de l'automobilisme un pilot necessita títols mundials però també gestes que queden en el record dels aficionats. Accions brillants com tots recordem d'Ayrton Senna o de Michael Schumacher i com recordarem sempre també de Fernando Alonso. Les va tindre a Renault i ara ho està superant amb Ferrari. La remuntada de Mònaco, la carrera de Singapur o el GP de Corea són carreres per a la història d'este esport.

Analitzada després de l'èxtasi del moment l'actuació del 'mestre', com ja li diuen a Itàlia, és brillant, excel.lent. Pot ser en la carrera més difícil en la que ha participat no va cometre ni tan sols una errada. 55 voltes amb una visibilitat quasi nula i la tensió de la lluita pel mundial. Alonso va mantindre el cap fred per imposar-se en les condicions més difícils, es posà líder del mundial i donà un pas de gegant cap al seu tercer títol de campió del món. Es pot parlar de la seua sort, la té i molta això és evident. Però la sort no es suficient per guanyar un campionat. Enguany Alonso està demostrant una fortalesa mental per damunt de la resta dels seus rivals. Controla a la perfecció la situació. Tant que s'ha permès expressar sense vacil.lacions les seues càbales per a guanyar el títol des de la seua retirada al GP de Bèlgica. Necessitava pujar al podi en les sis carreres que restaven i almenys guanyar 2. Hi ha qui no el va creure però ell ho tenia tot perfectament controlat. Des de la carrera d'Spa ha aconseguit 3 victòries i una tercera posició. Ara podrà ser campió al Brasil, el traçat talismà on ja va aconseguir els mundials de 2005 i 2006 amb Renault. La remuntada ja és una realitat però ara, com diu Domenicalli, arriba el moment més difícil de la temporada. Ferrari i Alonso tenen per davant 2 carreres per a demostrar que són el millor binomi possible. La primera bola de partit ha arribat i l'asturià no ho va a desaprofitar.

CIRCUIT UNDER CONSTRUCTION

Així com podeu vore m'he trobat el circuit de Corea! Una gran obra sense acabar a falta de només 1 dia per a que els cotxes comencen a rodar. La pista sembla estar en perfectes condicions però tot el que envolta el traçat és un guirigall. Operaris, camions, grúes i molta arena. El pitjor de tot és l'estat del fastuós pont que passa per damunt de la recta de meta. És l'únic punt de pas entre el paddocki la zona de grada on estàn les cabines de comentaristes i el 'tv compound', és a dir, el nostre lloc de treball. L'única forma d'arribar a l'altre costat mentre el pont no estiga acabat (diuen que podria estar dissabte o diumenge) és botant per un forat de una de les tanques de la pista. I això no és tot, quan hem aconseguit passar hem vist encara com pintaven les posicions de la graella i col.locaven els transponders dels cronos. Després hem donat una volta (5450 metres) per comprovar com estava tot i s'hem creuat la major part dels pilots estudiant cada pam amb els seus enginyers. L'únic que ha donat dos voltes ha sigut Fernando Alonso acompanyat d'Andrea Stella, això sí, en bicicleta. En el nostre passeig també s'hem trobat amb Charlie Whiting i la delegació coreana fent l'últim exàmen a les instal.lacions. El treball serà difícil però el gran premi no està en perill. Pel que respecta al traçat, el pit-lane i als boxes tot està en ordre. La carrera es farà sense problemes sempre i quan l'asfalt, encara massa fresc, estiga perfectament compactat i no es desfaça amb el pas dels monoplaces. Ho aniré contant però per a fer boca penje les primeres fotos.

SUZUKA EN BARCA DE PAPER

Pensava que ja ho havia vist tot esta temporada però sembla que no. Serà difícil que oblide este dissabte, sense classificació, al circuit de Suzuka. Les 2 en punt de la vesprada i...Fernando Alonso amb paraigües al pàdoc, Vettel amb botes d'aigüa en el seu box i en lloc de monoplaces, barcos de paper fent un match-race al port del pit-lane. El diluvi universal ha caigut sobre nosaltres, i no ha parat de descarregar en tot el dia. No ha sigut una pluja molt forta però sí molt constant i les peculiaritats del traçat japonés amb molts canvis de pendent han propiciat que en moltes zones l'aigua s'estancara i la conducció era quasi impossible. Fer aquaplaning hui era el més normal. Li ha passat a Jaime Alguersuari, el valent que més voltes ha donat (9) en la tercera sessió de lluires, però també li ha passat al Safety car de Bernd Maylander. El SLS ha donat 3 voltes de reconeixement cada 30 minuts i ha comprovat que un Fórmula 1 no podia eixir de forma segura. A la fi Charlie Witing ha decidit que tots cap a casa i la classificació serà demà 8o esta matinada a Espanya) abans de la carrera. És curiós però no és la primera vegada que tot açó passa en la F1 i tampoc la primera vegada que passa al Japó. Hi ha un precedent històric u va ser precisament va ser a Suzuka l'any 2004. En aquella ocasió també la pluja va obligar a fer 'qualy' i carrera el mateix diumenge. La pole i la victòria van ser per a Michael Schumacher i la segona posició per al seu germà Ralf que este cap de setmana, per cert, també està per ací recolçant al seu germà en hores baixes. Alonso va ser quint a 2004 i l'actual líder del mundial, Mark Webber, eixia tercer en la graella però acabà el gran premi en la volta 3 amb el seu Jaguar incendiat. Vorem el que passa demà. Ara vaig a dormir perquè en no res estic alçant-me per tornar al circuit encara que siga en barca. Serà un dia molt dur sobre tot per als pilots, classificació i carrera en una mateixa jornada. Una errada de qualsevol dels favorits podria ser definitiva i si la pluja apareix de nou serà una autèntica loteria. Però la sort en la Fórmula 1 també conta i que més tinga pot traure molt de profit d'un cap de setmana boig. D'esta batalla podria eixir perfectament guanyador de la guerra. Sayonara!

EL JAPÓ ÉS ALTRE MÓN

Ja estem al Japó! Això sí després de pujar a 3 avions, fer un sprint a l'estil Usain Bolt i dos hores amb cotxe. Abans que res i com vaig posar al facebook des de l'aeroport de París, he de parlar de l'Airbus A380 en el que hem volat per primera vegada en el trajecte de París a Tokyo. La veritat és que impressiona més per fora que per dins. M'ha decepcionat un poc i per això no tinc fotos molt espectaculars que penjar-ne. Serà la classe turista però...per dins és com la resta, només un poquet més modern i més ample i amb una capacitat enorme. Més d'un poble de la Comunitat cabria en eixa aeronau. Podriem dir que hi han 2 avions en un, un damunt de l'altre. M'he passat tot el vol intentant dormir però és difícil fer-ho quan a Espanya encara es migdia. A la fi he pegat una becadeta i m'he vist tres pel.lícules seguides. Hem arribat a Tokyo mig 'zombies' però s'hem espabilat ràpid perquè la conexió cap a Nagoya anava tan justa que ens volien fer esperar 8 hores més en un aeroport. Però per si no fora poc amb els avions encara hem agafat un cotxe de lloger i hem fet 2 hores per carretera fins a Kameyama, el poblet on estem dormint. Esta vegada hem tocava conduir. Superar la conducció amb el volant a la dreta no ha sigut problema comparat amb les dificultats que hem tingut amb el xic de la casa de lloguer de cotxes en explicar-me el gps i amb els dels peatges que m'han demanat la xifra a pagar. Ací molt poca gent parla anglés i l'idioma gestual també és diferent al nostre així és que es fa quasi impossible l'enteniment. A la fi hem arribat i....sorpresa! El més curiós del Japó de moment, és la meua habitació d'hotel. Un 'zulo' absolut. No hi ha armari on guardar la roba així és que la hauré de deixar dins de la maleta però quasi que tampoc n'hi ha espai. Del bany ni parlar, més xicotet encara. És tot 'mini' però té un water de luxe amb la última tecnologia. Té calefacció i un xorret d'aigua que fa de bidé. M'havien contat que al Japó els waters eren així però clar, quan l'he vist he començat a tocar tots els botonets i quasi acabe banyat de cap a peus. Ara és moment d'anar a descansar perquè en dos dies quasi no he dormit. Demà vos conte per ací com he vist d'ànims a Fernando Alonso. Comence a conèixer les seues sensacions segons les cares que fica, i últimament la seua mirada és la d'un campió del món. Ens espera un cap de setmana increìble.

ALONSO I, REI DE LA NIT

No es podia escollir un escenari més impressionant per demostrar ser el número 1 de la graella. Si a 2008 la victòria es va vore tacada pel 'crash gate' de Nelsinho Piquet i Flavio Briatore, este cap de setmana no hi ha dubte possible. Com una rata penada Fernando volà en la nit de Singapur. Controlà durant més de 2 hores de calor extrema una lliuta de voltes ràpides amb Sebastien Vettel. No va fer ni tan sols una errada amb un cotxe que s'adaptava pitjor al circuit que el RedBull. Ser fred amb un altre cotxe constantment en els retrovisors, a quasi 300 per hora i amb els murs tan a prop, és molt més difícil del que podria semblar i més encara quan (com l'asturià reconegué després) el que feia era intentar buscar la errada de Vettel i escalfar els frens del monoplaça de l'alemany. La nit va ser quasi perfecta perquè Hamilton no pogué contindre's i acabà topant amb Webber. Alonso, que sempre ha pujat al podi de Singapur (2 victòries i una tercera posició) és ja el gran favorit per al títol i està a només 11 punts de Webber que continúa líder. El bicampió del món ja està ací de nou i al 100%. Té més qualitat que la resta i sobre tot més capacitat de concentració en moments de màxima tensió. Ens esperen 4 carreres (si Corea es fa) per a la història d'este esport.

Tot i la gran victòria d'Alonso la imatge més impactat del gran premi la vaig vore abans de la carrera al box de Toro Rosso. Jaime Alguersuari eixia des de la posició número 11 gràcies a una classifiació espectacular però una errada mecànica el va deixar tirat just en la volta cap a la graella. El seu cotxe tenia una fuita en el radiador i les seues opcions d'entrar en els punts s'esfumaven. Mentre els seus mecànics treballaven a destall en el monoplaça, Jaime afonat només va poder pregar amb totes les seues forces. És l'altra cara d'esta Fórmula 1, la desesperació per almenys poder rodar en la pista. Isqué des del pit-lane i acabà remuntant 12 posicions. Un 10 per a ell.