Ahir, després de la carrera a Monza, l'Scuderia Ferrari va celebrar el triomf al podi del circuit. Com és habitual tot l'equip es feia la foto amb el campió davant de la premsa però quan tot estava preparat, el pilot trencà el protocol. Se n'isqué del grup i tragué el telèfon mòbil per inmortalitzar un moment que mai oblidarà. Guanyar a Monza com ho va fer només està a l'alçada dels més grans de la història. Però per a Alonso el protagonista no era ell sino la gent que li havia ajudat a conseguir una victòria que torna a posar el mundial de Fórmula 1 en un puny amb la retirada de Hamilton. Gràcies a la seua velocitat en el canvi de rodes l'asturià pogué recuperar la posició perduda en l'eixida amb Jenson Button. Per a mi és la imatge del Gran Premi d'Itàlia, perquè l'unitat de Ferrari pot ser la clau per a aconseguir superar els RedBull i els McLaren en les últimes cinc carreres.
Quan acabà el Gran Premi de Bèlgica amb Alonso sense puntuar molts pensaren que aconseguir el tercer títol mundial enguany era una tasca impossible. Alonso i Ferrari sabien perfectament que esta temporada lluitaràn per ser campions i van mantindre la calma. Per això es van tancar a pany i clau en Maranello revisant i corregint cada errada a Spa i preparant l'F10 per al temple de la velocitat. Monza és la casa de l'Scuderia i no hi havia millor traçat on fer el que ha fet Fernando este cap de setmana. Pole, volta ràpida i victòria, amb l'equip demostrant una estratègia brillant i el pilot un domini de superclasse. Assetjà Button sense descans i el seu ritme, fins i tot quan ja havia passat l'anglés i baixà revolucions, va ser espectacular. Un colp d'efecte perfecte per a recordar a tots que a Ferrari no se'l pot descartar tan ràpid. Ara el seu objectiu és ser el més regular dels 5 candidants al títol. Dels favorits, Alonso és qui més punts ha sumat des del GP d'Alemanya (68) tot i els 0 punts a Spa, i ja està a 21 punts de l'ara líder Mark Webber. El próxim repte és la carrera nocturna de Singapur on ja sap el que és pujar al més alt del podi. La remuntada és més que possible.
Per cert, les fotos són de Luis Ibánez, el nostre càmera....un crack, com Alonso, amb ànima de fotògraf.
Pensava que ja ho havia vist tot esta temporada però sembla que no. Serà difícil que oblide este dissabte, sense classificació, al circuit de Suzuka. Les 2 en punt de la vesprada i...Fernando Alonso amb paraigües al pàdoc, Vettel amb botes d'aigüa en el seu box i en lloc de monoplaces, barcos de paper fent un match-race al port del pit-lane. El diluvi universal ha caigut sobre nosaltres, i no ha parat de descarregar en tot el dia. No ha sigut una pluja molt forta però sí molt constant i les peculiaritats del traçat japonés amb molts canvis de pendent han propiciat que en moltes zones l'aigua s'estancara i la conducció era quasi impossible. Fer aquaplaning hui era el més normal. Li ha passat a Jaime Alguersuari, el valent que més voltes ha donat (9) en la tercera sessió de lluires, però també li ha passat al Safety car de Bernd Maylander. El SLS ha donat 3 voltes de reconeixement cada 30 minuts i ha comprovat que un Fórmula 1 no podia eixir de forma segura. A la fi Charlie Witing ha decidit que tots cap a casa i la classificació serà demà 8o esta matinada a Espanya) abans de la carrera. És curiós però no és la primera vegada que tot açó passa en la F1 i tampoc la primera vegada que passa al Japó. Hi ha un precedent històric u va ser precisament va ser a Suzuka l'any 2004. En aquella ocasió també la pluja va obligar a fer 'qualy' i carrera el mateix diumenge. La pole i la victòria van ser per a Michael Sc
humacher i la segona posició per al seu germà Ralf que este cap de setmana, per cert, també està per ací recolçant al seu germà en hores baixes. Alonso va ser quint a 2004 i l'actual líder del mundial, Mark Webber, eixia tercer en la graella però acabà el gran premi en la volta 3 amb el seu Jaguar incendiat. Vorem el que passa demà. Ara vaig a dormir perquè en no res estic alçant-me per tornar al circuit encara que siga en barca. Serà un dia molt dur sobre tot per als pilots, classificació i carrera en una mateixa jornada. Una errada de qualsevol dels favorits podria ser definitiva i si la pluja apareix de nou serà una autèntica loteria. Però la sort en la Fórmula 1 també conta i que més tinga pot traure molt de profit d'un cap de setmana boig. D'esta batalla podria eixir perfectament guanyador de la guerra. Sayonara!
El primer que he de fer es demanar a tots disculpes per no actualitzar més el blog. Promet millorar la freqüencia en la segona part del campionat ara que es comença a decidir el títol. Tornem després de les vacances i ho fem en un circuit espectacular, Spa-Francorchamps. Ja havia estat ací en una prova de F-3 la temporada 2008 però he tornat a emocionar-me en vore la revolta d'Eau Rouge. (El nom, aigua roja, li ve del color de l'aigua d'un riuet que passa just per baix del traçat en eixa zona). Per la tele no es pot apreciar bé la pendent però és brutal, podria ser perfectament una de les rampes de l'Angliru. No és la revolta més difícil del Mundial i actualment es pot passar amb l'accelerador a fons sense complicacions però per ella han passat els més grans i té un toc de misticisme que la fa única. In situ entenc la famosa frase d'Ayrton Senna en la que deia que en passar-la podia parlar amb Déu. 
