
Alcossebre, 1 de maig de 1994. Tot i tindre només 11 anys recorde perfectament on estava quan Ayrton Senna va perdre la vida al circuit d'Imola. No hi ha un bon aficionat a l
a Fórmula 1 que no recorde on va vore eixe dia el GP de San Marino. El 3 vegades campió del món passava a ser un mite de l'automobilisme. A milers de quilòmetres, un xiquet brasiler de la meua eda
t plorava la mort del més gran. Ja no tornaria a vore a son tio, l'home

a qui imitava i pel qual volia ser pilot de carreres. Sa mare, la germana d'Ayrton, li va prohibir tornar a pujar a un kart però Bruno volia ser pilot de Fórmula 1, ho porta en la sang. 16 anys després un Senna torna a la graella. Bruno ha aconseguit emular a Ayrton, ara haurà de demostrar que no és només un cognom... Enguany sabrem si ell també és capaç de parlar amb Déu en Au Rouge o volar baix la pluja a Montecarlo. El primer pas el va donar a Sepang on va aconseguir acabar la seua primera carrera. Cert és que encara està lluny d'aconseguir-ho però el seu tracte és de número 1. Lluny de viure de rendes, el pilot d'Hispania és un dels homes més humils i treballadors del paddock. El camí serà llarg, segur, i el seu talent mai serà el del seu mentor, però els aficionats tornem a disfrutar d'un Senna al volant d'un Fórmula 1 i això, encara que siga per nostàlgia...és molt gran.