ALGUERSUARI, TAMBÉ A 2011

El 5 de maig de 2008 vaig conèixer un jove pilot en el mític circuit del Jarama de qui deien seria una figura de l'automobilisme. Eixe dia Punt 2 començava a emetre el Campionat d'Espanya de Fórmula 3 i vaig tindre l'oportunitat d'entrevistar en directe Jaime Alguersuari. Corria per a l'equip valencià GTA algunes carreres perquè eixa mateixa temporada va ser campió de la prestigiosa F3 britànica (competició que ja van guanyar Ayrton Senna, Hakkinen o Barrichello) . Al Jarama el vaig vore guanyar amb una superioritat brutal. Hem va deixar tan sorprés que després de la carrera es ferem esta foto i li vaig dir que en no res el voria en la Fórmula 1. El que no sabia és que el temps passaria tan ràpid i que acabariem trobant-se de nou però a la máxima categoria. Toro Rosso li va donar l'oportunitat l'any passat per substituir Sebastien Bourdais a Hungaroring. Molts pensaven que era massa ràpid fer debutar a un xic sense experiència però ell acceptà i acabà la temporada. Cert és que no es va eixir però li va servir per a, sent el més jove en la història a pujar-se en un F1, apendre moltíssim i fer-se un lloc en l'equip. Enguany ja ha sumat els seus primers punts i comença a demostrar que Toro Rosso va encertar. Tant que el cap del germà xicotet de RedBull Racing, Franz Tost ha reafermat la seua confiança en Jaime. Ara aquell xiquet del Jarama ja sap que la temporada 2011 continuarà al volant d'un bou roig...just quan comença la segona part de la temporda i s'ha d'enfrontar a traçats pels que ja ha rodat. La Fórmula 1 continúa ballant al ritme de DJ Jaime.

El MUNDIAL...A SILVERSTONE

Vore la final del Mundial de futbol és sense dubte el millor del cap de setmana al circuit de Silverstone. Quant a la Fórmula 1 diumenge va ser un dia per a oblidar. Fernando, Pedro i Jaime no tindràn bon record d'una carrera que acabà guanyant Mark Webber (la seua situació dins de RedBull i el favoritisme cap a Vettel recorda cada vegada més el tracte de McLaren a Alonso el 2007). La jornada no havia començat bé però tot va canviar de vesprada. La sort girà de direcció i l'onze de juliol de 2010 acabà sent un dia històric per a l'esport espanyol. L'escenari on començà el Mundial de Fórmula 1 el 1950, ara per a nosaltres també va ser l'escenari on poder vore la selecció espanyola de futbol guanyant el seu primer títol mundial. Hem de donar les gràcies a l'Scuderia Ferrari i a Fernando Alonso. Gràcies a ells, tota la premsa espanyola poguerem vore la final contra Holanda com si estiguerem a casa. Al grup es van sumar també Andy Soucek i Carlos Sainz, sense dubte el millor animador que he vist en molt de temps. Ell va ser l'ànima de tots nosaltres animant a 'la roja' i per moments pareixia que en lloc d'estar en mig de Gran Bretanya estavem en un bar espanyol. El gol d'Iniesta ens va fer oblidar, el drive trough a Alonso, el colp de Sutil a De la Rosa i el problemes amb els frens d'Alguersuari. Ara tots hem de pensar ja en la próxima cita, el GP d'Alemanya a Hockenheim però ho fem amb la moral que dona ser campions del món de futbol i sabent que el campionat de Fórmula 1 encara és possible. Ferrari podrà lluitar per la pole i Alonso, tot i la decepció d'este cap de setmana, està amb més moral que mai. Diumenge vaig ser testimoni del primer títol mundial de l'asturià amb l'Scuderia....estic segur que no serà l'últim.