ALONSO I, REI DE LA NIT

No es podia escollir un escenari més impressionant per demostrar ser el número 1 de la graella. Si a 2008 la victòria es va vore tacada pel 'crash gate' de Nelsinho Piquet i Flavio Briatore, este cap de setmana no hi ha dubte possible. Com una rata penada Fernando volà en la nit de Singapur. Controlà durant més de 2 hores de calor extrema una lliuta de voltes ràpides amb Sebastien Vettel. No va fer ni tan sols una errada amb un cotxe que s'adaptava pitjor al circuit que el RedBull. Ser fred amb un altre cotxe constantment en els retrovisors, a quasi 300 per hora i amb els murs tan a prop, és molt més difícil del que podria semblar i més encara quan (com l'asturià reconegué després) el que feia era intentar buscar la errada de Vettel i escalfar els frens del monoplaça de l'alemany. La nit va ser quasi perfecta perquè Hamilton no pogué contindre's i acabà topant amb Webber. Alonso, que sempre ha pujat al podi de Singapur (2 victòries i una tercera posició) és ja el gran favorit per al títol i està a només 11 punts de Webber que continúa líder. El bicampió del món ja està ací de nou i al 100%. Té més qualitat que la resta i sobre tot més capacitat de concentració en moments de màxima tensió. Ens esperen 4 carreres (si Corea es fa) per a la història d'este esport.

Tot i la gran victòria d'Alonso la imatge més impactat del gran premi la vaig vore abans de la carrera al box de Toro Rosso. Jaime Alguersuari eixia des de la posició número 11 gràcies a una classifiació espectacular però una errada mecànica el va deixar tirat just en la volta cap a la graella. El seu cotxe tenia una fuita en el radiador i les seues opcions d'entrar en els punts s'esfumaven. Mentre els seus mecànics treballaven a destall en el monoplaça, Jaime afonat només va poder pregar amb totes les seues forces. És l'altra cara d'esta Fórmula 1, la desesperació per almenys poder rodar en la pista. Isqué des del pit-lane i acabà remuntant 12 posicions. Un 10 per a ell.

DOS VOLTES I MITJA AL MÓN

Comença la gira asiàtica. Tres grans premis en 6 setmanes. Les tres destinacions estan a prop però qui va dissenyar el calendari de la temporada no va pensar molt en nosaltres. Hem d'anar i tornar a l'altre costat del món 3 vegades i la quantitat de quilòmetres que haurem de fer en els pròxims dies és brutal. De Manises a Singapur, el Japó i Corea, sempre passant per París. Sembla bonic però en xifres és esborronador. Hui comencem l'aventura, 11.130 quilòmetres fins al sud-est asiàtic. Eixim en no res, a les 16'30 i arribarem a Singapur demá a les 18'40 (hora local).Si sumem tots els quilòmetres des de hui al final de la temporada (també el viatje de Brasil i Abu Dhabi) donarem més de dos vegades i mitja la volta al món, quasi 100.000 quilòmetres i quatre dies dins d'un avió!! Anem a rodar més que el bagul de la Piquer. Una autèntica pallissa sí, però estic dessitjant començar perquè no hi ha dubte que valdrà la pena. Tot per saber qui serà el campió del campionat més disputat de la història. Ara tanque l'ordinador, he d'acabar la maleta (ja sóc tot un expert) i preparar-me per a més d'un dia de viatge i el 'no' canvi horari. A Singapur, com la carrera és nocturna i els horaris a la pista i a la sala de premsa s'allarguen fins la matinada, hem de dur el mateix ritme de vida que a Espanya. Es a dir, ens haurem d'alçar a la 1 o 2 del migdía i tornarem a l'hotel a les 4 o 5 de la matinada. Espere adaptar-me perfectament però ho conte tot en el pròxim post en el blog, ja des del circuit urbà de Singapur.

ADÈU PEDRO, ET TROBARÉ A FALTAR

Hui he conegut la pitjor noticia de la temporada en la Fórmula 1. La graella ja no en té tres pilots espanyols. Pedro Martínez De la Rosa ha deixat de ser pilot de l'equip Sauber i des del Gran Premi de Singapur l'alemany Nick Heidfeld ocuparà el seu seient. Curiosament és l'home que el va substituir com a president de la GPDA i ara també ho fa en l'equip austríac com a company de Kamui Kobayashi. Heidfeld un dels pilots amb més experiència en la competició amb 168 carreres a les seues esquenes, ja estava preparant la seua tornada. Fa uns grans premis, deixà de ser pilot provador de Mercedes i arribà a un acord amb Pirelli per a ser el primer a provar amb el Toyota de 2009 els compostos de la próxima temporada. Es a dir que torna a l'estructura de l'equip amb qui va còrrer la passada temporada (BMW Sauber) en forma tot i que els entrenaments estàn prohibits. La noticia no és sorprenent perquè el rumor ha rodat pel pàdoc quasi des de la segona carrera de la temporada a Austràlia però sí injusta. El motiu que dona Peter Sauber és que vol tindre més punts de vista dels problemes del cotxe i agraeix el bon treball de Pedro. Però la realitat és que volía més diners i que vol aprofitar les dades de Nick sobre els pneumàtics per al disseny del monoplaça la próxima temporada. Això sí, perd a un gran pilot, dins i fora del cotxe. Un home que ha fet el possible per posar a punt un cotxe amb milers de problemes, que ha ajudat sempre al seu company en favor de l'equip i que va aconseguir fins i tot sumar 6 punts a Hongria. La competició perd a un superclasse, el pàdoc, a un referent, un senyor amb un somriure sempre a la boca. Trobaré molt a faltar Pedro, Reyes (la seua dona) i Miguel Ángel (el seu físio), però espere no tardar a vore-los de nou. Hispania podria ser la seua destinació.

MONZA, CONTINUA LA REMUNTADA

Ahir, després de la carrera a Monza, l'Scuderia Ferrari va celebrar el triomf al podi del circuit. Com és habitual tot l'equip es feia la foto amb el campió davant de la premsa però quan tot estava preparat, el pilot trencà el protocol. Se n'isqué del grup i tragué el telèfon mòbil per inmortalitzar un moment que mai oblidarà. Guanyar a Monza com ho va fer només està a l'alçada dels més grans de la història. Però per a Alonso el protagonista no era ell sino la gent que li havia ajudat a conseguir una victòria que torna a posar el mundial de Fórmula 1 en un puny amb la retirada de Hamilton. Gràcies a la seua velocitat en el canvi de rodes l'asturià pogué recuperar la posició perduda en l'eixida amb Jenson Button. Per a mi és la imatge del Gran Premi d'Itàlia, perquè l'unitat de Ferrari pot ser la clau per a aconseguir superar els RedBull i els McLaren en les últimes cinc carreres.
Quan acabà el Gran Premi de Bèlgica amb Alonso sense puntuar molts pensaren que aconseguir el tercer títol mundial enguany era una tasca impossible. Alonso i Ferrari sabien perfectament que esta temporada lluitaràn per ser campions i van mantindre la calma. Per això es van tancar a pany i clau en Maranello revisant i corregint cada errada a Spa i preparant l'F10 per al temple de la velocitat. Monza és la casa de l'Scuderia i no hi havia millor traçat on fer el que ha fet Fernando este cap de setmana. Pole, volta ràpida i victòria, amb l'equip demostrant una estratègia brillant i el pilot un domini de superclasse. Assetjà Button sense descans i el seu ritme, fins i tot quan ja havia passat l'anglés i baixà revolucions, va ser espectacular. Un colp d'efecte perfecte per a recordar a tots que a Ferrari no se'l pot descartar tan ràpid. Ara el seu objectiu és ser el més regular dels 5 candidants al títol. Dels favorits, Alonso és qui més punts ha sumat des del GP d'Alemanya (68) tot i els 0 punts a Spa, i ja està a 21 punts de l'ara líder Mark Webber. El próxim repte és la carrera nocturna de Singapur on ja sap el que és pujar al més alt del podi. La remuntada és més que possible.
Per cert, les fotos són de Luis Ibánez, el nostre càmera....un crack, com Alonso, amb ànima de fotògraf.