UN NOU COMENTARISTA A LA CABINA?

Este home és un crack! El vaig trobar pintant una de les tanques publicitaries del circuit d'Interlagos i em va demanar una oportunitat per a passar a la fama. És pintor però a ell li agradaría estar amb nosaltres a la cabina de comentaristes i poder narrar l'última volta del Gran Premi del Brasil. Alonso guanyant per primera vegada una carrera a Interlagos i acostant-se més encara al títol. I hi ha qui diu que els brasilers odien Alonso...com veieu, no tots.

ANDREA STELLA I EL SEU 'DIFFICILE'

Andrea Stella s'ha convertit en la ma dreta de Fernando Alonso en l'Scuderia Ferrari. Es van entendre a la perfecció des de l'inici i la seua química ha facilitat que en el seu primer anys junts puguen ser campions del món.

Stella és un home de la casa, amb segell Ferrari. El van formar a Maranello i ha passat tota la seua carrera dins de l'equip. Primer, només llicenciar-se com a enginyer aeronàutic, va treballar amb l'equip de mecànics de Michael Schumacher, després va estar al costat de Kimi Raikonnen. És un estudiós de la Fórmula 1, un home discret a qui li agrada treballar des del mur i que el protagonisme siga del seu pilot. Però gran part del que aconsegueix Alonso cada gran premi també és seua. Com no, pel seu treball però també per les seues manies. És l'home més supersticiós que he conegut mai però de moment li està funcionant.Des dels primers grans premis vaig establir una bona rel.lació amb ell. Sempre hem conta com veu a Fernando o les possibilitats del cotxe eixe cap de setmana.

Al septembre, en el circuit de Monza vam parlar dijous al pit lane. Li vaig preguntar si Alonso guanyaria la carrera. Ell em va mirar, va somriure, creuà els dits i em va dir una frase màgica:'Difficile, è molto difficile'. Els dos sabíem perfectament que era només part d'un joc i que Alonso tenia moltes opcions de pujar al més alt del podi i evidentment, diumenge Alonso guanyà la carrera. En eixe moment començà el nostre ritual. Cada dijous Stella em busca pel pàdoc o el pit i repetim exactament el que férem a Monza. Sempre acaba amb el seu 'difficile, è molto difficile' i pel que sembla està funcionant. Alonso ja suma tres victòries i un podi...però encara resten dos carreres més. A Interlagos, com no, ho hem repetit. Dimecres em vaig oblidar i en vore-lo li vaig recordar que no havíem fet encara el ritual. Ell es va riure i digué: 'No pense fer-ho hui, hui no és dijous i no funcionarà'. Esta vegada l'objectiu és més complicat que mai. Fernando podria ser campió del món i tot i que en Ferrari no volen ni parlar d'exia possibilitat per si es gafa, les cartes ja estàn damunt de la taula.

Dijous, davant del box de l'Scuderia italiana, com mana la tradició, Stella va repertir el seu DIFFICILE, È MOLTO DIFFICILE.

I QUASI NO ANEM A COREA

Ha sigut un dels millors grans premis de la història de la Fórmula 1 i va estar a punt de no disputar-se. Corea serà molt difícil d'oblidar. Per la seua eixida 1 hora i 40 minuts després del previst per culpa de la pluja, per l'accident de Webber (líder del mundial en eixe moment), per l'errada dels mecànics de Ferrari en el pit-stop, per la de Hamilton en anar-se el safety car o per que Vettel trencà el motor quan anava primer... Però per damunt de tot per ser la carrera en la que Fernando Alonso va tocar el cel amb els dits.

Per a ser un mite de l'automobilisme un pilot necessita títols mundials però també gestes que queden en el record dels aficionats. Accions brillants com tots recordem d'Ayrton Senna o de Michael Schumacher i com recordarem sempre també de Fernando Alonso. Les va tindre a Renault i ara ho està superant amb Ferrari. La remuntada de Mònaco, la carrera de Singapur o el GP de Corea són carreres per a la història d'este esport.

Analitzada després de l'èxtasi del moment l'actuació del 'mestre', com ja li diuen a Itàlia, és brillant, excel.lent. Pot ser en la carrera més difícil en la que ha participat no va cometre ni tan sols una errada. 55 voltes amb una visibilitat quasi nula i la tensió de la lluita pel mundial. Alonso va mantindre el cap fred per imposar-se en les condicions més difícils, es posà líder del mundial i donà un pas de gegant cap al seu tercer títol de campió del món. Es pot parlar de la seua sort, la té i molta això és evident. Però la sort no es suficient per guanyar un campionat. Enguany Alonso està demostrant una fortalesa mental per damunt de la resta dels seus rivals. Controla a la perfecció la situació. Tant que s'ha permès expressar sense vacil.lacions les seues càbales per a guanyar el títol des de la seua retirada al GP de Bèlgica. Necessitava pujar al podi en les sis carreres que restaven i almenys guanyar 2. Hi ha qui no el va creure però ell ho tenia tot perfectament controlat. Des de la carrera d'Spa ha aconseguit 3 victòries i una tercera posició. Ara podrà ser campió al Brasil, el traçat talismà on ja va aconseguir els mundials de 2005 i 2006 amb Renault. La remuntada ja és una realitat però ara, com diu Domenicalli, arriba el moment més difícil de la temporada. Ferrari i Alonso tenen per davant 2 carreres per a demostrar que són el millor binomi possible. La primera bola de partit ha arribat i l'asturià no ho va a desaprofitar.

CIRCUIT UNDER CONSTRUCTION

Així com podeu vore m'he trobat el circuit de Corea! Una gran obra sense acabar a falta de només 1 dia per a que els cotxes comencen a rodar. La pista sembla estar en perfectes condicions però tot el que envolta el traçat és un guirigall. Operaris, camions, grúes i molta arena. El pitjor de tot és l'estat del fastuós pont que passa per damunt de la recta de meta. És l'únic punt de pas entre el paddocki la zona de grada on estàn les cabines de comentaristes i el 'tv compound', és a dir, el nostre lloc de treball. L'única forma d'arribar a l'altre costat mentre el pont no estiga acabat (diuen que podria estar dissabte o diumenge) és botant per un forat de una de les tanques de la pista. I això no és tot, quan hem aconseguit passar hem vist encara com pintaven les posicions de la graella i col.locaven els transponders dels cronos. Després hem donat una volta (5450 metres) per comprovar com estava tot i s'hem creuat la major part dels pilots estudiant cada pam amb els seus enginyers. L'únic que ha donat dos voltes ha sigut Fernando Alonso acompanyat d'Andrea Stella, això sí, en bicicleta. En el nostre passeig també s'hem trobat amb Charlie Whiting i la delegació coreana fent l'últim exàmen a les instal.lacions. El treball serà difícil però el gran premi no està en perill. Pel que respecta al traçat, el pit-lane i als boxes tot està en ordre. La carrera es farà sense problemes sempre i quan l'asfalt, encara massa fresc, estiga perfectament compactat i no es desfaça amb el pas dels monoplaces. Ho aniré contant però per a fer boca penje les primeres fotos.

SUZUKA EN BARCA DE PAPER

Pensava que ja ho havia vist tot esta temporada però sembla que no. Serà difícil que oblide este dissabte, sense classificació, al circuit de Suzuka. Les 2 en punt de la vesprada i...Fernando Alonso amb paraigües al pàdoc, Vettel amb botes d'aigüa en el seu box i en lloc de monoplaces, barcos de paper fent un match-race al port del pit-lane. El diluvi universal ha caigut sobre nosaltres, i no ha parat de descarregar en tot el dia. No ha sigut una pluja molt forta però sí molt constant i les peculiaritats del traçat japonés amb molts canvis de pendent han propiciat que en moltes zones l'aigua s'estancara i la conducció era quasi impossible. Fer aquaplaning hui era el més normal. Li ha passat a Jaime Alguersuari, el valent que més voltes ha donat (9) en la tercera sessió de lluires, però també li ha passat al Safety car de Bernd Maylander. El SLS ha donat 3 voltes de reconeixement cada 30 minuts i ha comprovat que un Fórmula 1 no podia eixir de forma segura. A la fi Charlie Witing ha decidit que tots cap a casa i la classificació serà demà 8o esta matinada a Espanya) abans de la carrera. És curiós però no és la primera vegada que tot açó passa en la F1 i tampoc la primera vegada que passa al Japó. Hi ha un precedent històric u va ser precisament va ser a Suzuka l'any 2004. En aquella ocasió també la pluja va obligar a fer 'qualy' i carrera el mateix diumenge. La pole i la victòria van ser per a Michael Schumacher i la segona posició per al seu germà Ralf que este cap de setmana, per cert, també està per ací recolçant al seu germà en hores baixes. Alonso va ser quint a 2004 i l'actual líder del mundial, Mark Webber, eixia tercer en la graella però acabà el gran premi en la volta 3 amb el seu Jaguar incendiat. Vorem el que passa demà. Ara vaig a dormir perquè en no res estic alçant-me per tornar al circuit encara que siga en barca. Serà un dia molt dur sobre tot per als pilots, classificació i carrera en una mateixa jornada. Una errada de qualsevol dels favorits podria ser definitiva i si la pluja apareix de nou serà una autèntica loteria. Però la sort en la Fórmula 1 també conta i que més tinga pot traure molt de profit d'un cap de setmana boig. D'esta batalla podria eixir perfectament guanyador de la guerra. Sayonara!

EL JAPÓ ÉS ALTRE MÓN

Ja estem al Japó! Això sí després de pujar a 3 avions, fer un sprint a l'estil Usain Bolt i dos hores amb cotxe. Abans que res i com vaig posar al facebook des de l'aeroport de París, he de parlar de l'Airbus A380 en el que hem volat per primera vegada en el trajecte de París a Tokyo. La veritat és que impressiona més per fora que per dins. M'ha decepcionat un poc i per això no tinc fotos molt espectaculars que penjar-ne. Serà la classe turista però...per dins és com la resta, només un poquet més modern i més ample i amb una capacitat enorme. Més d'un poble de la Comunitat cabria en eixa aeronau. Podriem dir que hi han 2 avions en un, un damunt de l'altre. M'he passat tot el vol intentant dormir però és difícil fer-ho quan a Espanya encara es migdia. A la fi he pegat una becadeta i m'he vist tres pel.lícules seguides. Hem arribat a Tokyo mig 'zombies' però s'hem espabilat ràpid perquè la conexió cap a Nagoya anava tan justa que ens volien fer esperar 8 hores més en un aeroport. Però per si no fora poc amb els avions encara hem agafat un cotxe de lloger i hem fet 2 hores per carretera fins a Kameyama, el poblet on estem dormint. Esta vegada hem tocava conduir. Superar la conducció amb el volant a la dreta no ha sigut problema comparat amb les dificultats que hem tingut amb el xic de la casa de lloguer de cotxes en explicar-me el gps i amb els dels peatges que m'han demanat la xifra a pagar. Ací molt poca gent parla anglés i l'idioma gestual també és diferent al nostre així és que es fa quasi impossible l'enteniment. A la fi hem arribat i....sorpresa! El més curiós del Japó de moment, és la meua habitació d'hotel. Un 'zulo' absolut. No hi ha armari on guardar la roba així és que la hauré de deixar dins de la maleta però quasi que tampoc n'hi ha espai. Del bany ni parlar, més xicotet encara. És tot 'mini' però té un water de luxe amb la última tecnologia. Té calefacció i un xorret d'aigua que fa de bidé. M'havien contat que al Japó els waters eren així però clar, quan l'he vist he començat a tocar tots els botonets i quasi acabe banyat de cap a peus. Ara és moment d'anar a descansar perquè en dos dies quasi no he dormit. Demà vos conte per ací com he vist d'ànims a Fernando Alonso. Comence a conèixer les seues sensacions segons les cares que fica, i últimament la seua mirada és la d'un campió del món. Ens espera un cap de setmana increìble.

ALONSO I, REI DE LA NIT

No es podia escollir un escenari més impressionant per demostrar ser el número 1 de la graella. Si a 2008 la victòria es va vore tacada pel 'crash gate' de Nelsinho Piquet i Flavio Briatore, este cap de setmana no hi ha dubte possible. Com una rata penada Fernando volà en la nit de Singapur. Controlà durant més de 2 hores de calor extrema una lliuta de voltes ràpides amb Sebastien Vettel. No va fer ni tan sols una errada amb un cotxe que s'adaptava pitjor al circuit que el RedBull. Ser fred amb un altre cotxe constantment en els retrovisors, a quasi 300 per hora i amb els murs tan a prop, és molt més difícil del que podria semblar i més encara quan (com l'asturià reconegué després) el que feia era intentar buscar la errada de Vettel i escalfar els frens del monoplaça de l'alemany. La nit va ser quasi perfecta perquè Hamilton no pogué contindre's i acabà topant amb Webber. Alonso, que sempre ha pujat al podi de Singapur (2 victòries i una tercera posició) és ja el gran favorit per al títol i està a només 11 punts de Webber que continúa líder. El bicampió del món ja està ací de nou i al 100%. Té més qualitat que la resta i sobre tot més capacitat de concentració en moments de màxima tensió. Ens esperen 4 carreres (si Corea es fa) per a la història d'este esport.

Tot i la gran victòria d'Alonso la imatge més impactat del gran premi la vaig vore abans de la carrera al box de Toro Rosso. Jaime Alguersuari eixia des de la posició número 11 gràcies a una classifiació espectacular però una errada mecànica el va deixar tirat just en la volta cap a la graella. El seu cotxe tenia una fuita en el radiador i les seues opcions d'entrar en els punts s'esfumaven. Mentre els seus mecànics treballaven a destall en el monoplaça, Jaime afonat només va poder pregar amb totes les seues forces. És l'altra cara d'esta Fórmula 1, la desesperació per almenys poder rodar en la pista. Isqué des del pit-lane i acabà remuntant 12 posicions. Un 10 per a ell.

DOS VOLTES I MITJA AL MÓN

Comença la gira asiàtica. Tres grans premis en 6 setmanes. Les tres destinacions estan a prop però qui va dissenyar el calendari de la temporada no va pensar molt en nosaltres. Hem d'anar i tornar a l'altre costat del món 3 vegades i la quantitat de quilòmetres que haurem de fer en els pròxims dies és brutal. De Manises a Singapur, el Japó i Corea, sempre passant per París. Sembla bonic però en xifres és esborronador. Hui comencem l'aventura, 11.130 quilòmetres fins al sud-est asiàtic. Eixim en no res, a les 16'30 i arribarem a Singapur demá a les 18'40 (hora local).Si sumem tots els quilòmetres des de hui al final de la temporada (també el viatje de Brasil i Abu Dhabi) donarem més de dos vegades i mitja la volta al món, quasi 100.000 quilòmetres i quatre dies dins d'un avió!! Anem a rodar més que el bagul de la Piquer. Una autèntica pallissa sí, però estic dessitjant començar perquè no hi ha dubte que valdrà la pena. Tot per saber qui serà el campió del campionat més disputat de la història. Ara tanque l'ordinador, he d'acabar la maleta (ja sóc tot un expert) i preparar-me per a més d'un dia de viatge i el 'no' canvi horari. A Singapur, com la carrera és nocturna i els horaris a la pista i a la sala de premsa s'allarguen fins la matinada, hem de dur el mateix ritme de vida que a Espanya. Es a dir, ens haurem d'alçar a la 1 o 2 del migdía i tornarem a l'hotel a les 4 o 5 de la matinada. Espere adaptar-me perfectament però ho conte tot en el pròxim post en el blog, ja des del circuit urbà de Singapur.

ADÈU PEDRO, ET TROBARÉ A FALTAR

Hui he conegut la pitjor noticia de la temporada en la Fórmula 1. La graella ja no en té tres pilots espanyols. Pedro Martínez De la Rosa ha deixat de ser pilot de l'equip Sauber i des del Gran Premi de Singapur l'alemany Nick Heidfeld ocuparà el seu seient. Curiosament és l'home que el va substituir com a president de la GPDA i ara també ho fa en l'equip austríac com a company de Kamui Kobayashi. Heidfeld un dels pilots amb més experiència en la competició amb 168 carreres a les seues esquenes, ja estava preparant la seua tornada. Fa uns grans premis, deixà de ser pilot provador de Mercedes i arribà a un acord amb Pirelli per a ser el primer a provar amb el Toyota de 2009 els compostos de la próxima temporada. Es a dir que torna a l'estructura de l'equip amb qui va còrrer la passada temporada (BMW Sauber) en forma tot i que els entrenaments estàn prohibits. La noticia no és sorprenent perquè el rumor ha rodat pel pàdoc quasi des de la segona carrera de la temporada a Austràlia però sí injusta. El motiu que dona Peter Sauber és que vol tindre més punts de vista dels problemes del cotxe i agraeix el bon treball de Pedro. Però la realitat és que volía més diners i que vol aprofitar les dades de Nick sobre els pneumàtics per al disseny del monoplaça la próxima temporada. Això sí, perd a un gran pilot, dins i fora del cotxe. Un home que ha fet el possible per posar a punt un cotxe amb milers de problemes, que ha ajudat sempre al seu company en favor de l'equip i que va aconseguir fins i tot sumar 6 punts a Hongria. La competició perd a un superclasse, el pàdoc, a un referent, un senyor amb un somriure sempre a la boca. Trobaré molt a faltar Pedro, Reyes (la seua dona) i Miguel Ángel (el seu físio), però espere no tardar a vore-los de nou. Hispania podria ser la seua destinació.

MONZA, CONTINUA LA REMUNTADA

Ahir, després de la carrera a Monza, l'Scuderia Ferrari va celebrar el triomf al podi del circuit. Com és habitual tot l'equip es feia la foto amb el campió davant de la premsa però quan tot estava preparat, el pilot trencà el protocol. Se n'isqué del grup i tragué el telèfon mòbil per inmortalitzar un moment que mai oblidarà. Guanyar a Monza com ho va fer només està a l'alçada dels més grans de la història. Però per a Alonso el protagonista no era ell sino la gent que li havia ajudat a conseguir una victòria que torna a posar el mundial de Fórmula 1 en un puny amb la retirada de Hamilton. Gràcies a la seua velocitat en el canvi de rodes l'asturià pogué recuperar la posició perduda en l'eixida amb Jenson Button. Per a mi és la imatge del Gran Premi d'Itàlia, perquè l'unitat de Ferrari pot ser la clau per a aconseguir superar els RedBull i els McLaren en les últimes cinc carreres.
Quan acabà el Gran Premi de Bèlgica amb Alonso sense puntuar molts pensaren que aconseguir el tercer títol mundial enguany era una tasca impossible. Alonso i Ferrari sabien perfectament que esta temporada lluitaràn per ser campions i van mantindre la calma. Per això es van tancar a pany i clau en Maranello revisant i corregint cada errada a Spa i preparant l'F10 per al temple de la velocitat. Monza és la casa de l'Scuderia i no hi havia millor traçat on fer el que ha fet Fernando este cap de setmana. Pole, volta ràpida i victòria, amb l'equip demostrant una estratègia brillant i el pilot un domini de superclasse. Assetjà Button sense descans i el seu ritme, fins i tot quan ja havia passat l'anglés i baixà revolucions, va ser espectacular. Un colp d'efecte perfecte per a recordar a tots que a Ferrari no se'l pot descartar tan ràpid. Ara el seu objectiu és ser el més regular dels 5 candidants al títol. Dels favorits, Alonso és qui més punts ha sumat des del GP d'Alemanya (68) tot i els 0 punts a Spa, i ja està a 21 punts de l'ara líder Mark Webber. El próxim repte és la carrera nocturna de Singapur on ja sap el que és pujar al més alt del podi. La remuntada és més que possible.
Per cert, les fotos són de Luis Ibánez, el nostre càmera....un crack, com Alonso, amb ànima de fotògraf.

EAU ROUGE I LES 300 CARRERES DE RUBINHO

El primer que he de fer es demanar a tots disculpes per no actualitzar més el blog. Promet millorar la freqüencia en la segona part del campionat ara que es comença a decidir el títol. Tornem després de les vacances i ho fem en un circuit espectacular, Spa-Francorchamps. Ja havia estat ací en una prova de F-3 la temporada 2008 però he tornat a emocionar-me en vore la revolta d'Eau Rouge. (El nom, aigua roja, li ve del color de l'aigua d'un riuet que passa just per baix del traçat en eixa zona). Per la tele no es pot apreciar bé la pendent però és brutal, podria ser perfectament una de les rampes de l'Angliru. No és la revolta més difícil del Mundial i actualment es pot passar amb l'accelerador a fons sense complicacions però per ella han passat els més grans i té un toc de misticisme que la fa única. In situ entenc la famosa frase d'Ayrton Senna en la que deia que en passar-la podia parlar amb Déu.

Precisament Senna va ser un home clau en la carrera d'altre brasiler que este Gran Premi de Bélgica està d'enhorabona, Rubens Barrichello. Rubinho celebra 300 carreres en la Fórmula 1. Però per a poder ser el iaio de la graella abans va haver d'arribar. Va ser el desaparegut Ayrton qui cridrà l'any 1993 Eddie Jordan aconsellant-li fitxar un jove de 20 anys rapidíssim. L'irlandés no ho va dubtar i Barrichello signà el seu primer contracte com a pilot de Fórmula 1. En Jordan va estar 4 temporades, després va córrer per a Stewart, Ferrari, Honda, Brawn GP i ara ho fa per a l'equip Williams. En 300 carreres ha aconseguit 11 victòries i 64 podis, mai ha lluitat per un campionat però serà difcíl que qualsevol pilot arribe a superar la seua xifra de vertigen. Alonso o Webber, per exemple, només han disputat la meitat de grans premis. Però el millor de Rubens no és l'estadística sino el seu carisma. És el pilot més estimat del paddock i tots els seus companys van estar presents en la festa d'aniversari que organitzà Williams. Entre els regals, una medalla per part de Bernie Ecclestone, una bici de muntanya amb motor per part de l'equip i un quadre conmemoratiu on van firmar tots els pilots. Tots menys l'únic que no va acudir....Michael Schumacher. Serà per l'incident del Gran Premi d'Hongria? Ell sabrà...però el de Sao Paulo ja no passarà a la història com l'home que va estar al costat de Schumi, Rubinho és ja un dels grans d'este esport.

ALGUERSUARI, TAMBÉ A 2011

El 5 de maig de 2008 vaig conèixer un jove pilot en el mític circuit del Jarama de qui deien seria una figura de l'automobilisme. Eixe dia Punt 2 començava a emetre el Campionat d'Espanya de Fórmula 3 i vaig tindre l'oportunitat d'entrevistar en directe Jaime Alguersuari. Corria per a l'equip valencià GTA algunes carreres perquè eixa mateixa temporada va ser campió de la prestigiosa F3 britànica (competició que ja van guanyar Ayrton Senna, Hakkinen o Barrichello) . Al Jarama el vaig vore guanyar amb una superioritat brutal. Hem va deixar tan sorprés que després de la carrera es ferem esta foto i li vaig dir que en no res el voria en la Fórmula 1. El que no sabia és que el temps passaria tan ràpid i que acabariem trobant-se de nou però a la máxima categoria. Toro Rosso li va donar l'oportunitat l'any passat per substituir Sebastien Bourdais a Hungaroring. Molts pensaven que era massa ràpid fer debutar a un xic sense experiència però ell acceptà i acabà la temporada. Cert és que no es va eixir però li va servir per a, sent el més jove en la història a pujar-se en un F1, apendre moltíssim i fer-se un lloc en l'equip. Enguany ja ha sumat els seus primers punts i comença a demostrar que Toro Rosso va encertar. Tant que el cap del germà xicotet de RedBull Racing, Franz Tost ha reafermat la seua confiança en Jaime. Ara aquell xiquet del Jarama ja sap que la temporada 2011 continuarà al volant d'un bou roig...just quan comença la segona part de la temporda i s'ha d'enfrontar a traçats pels que ja ha rodat. La Fórmula 1 continúa ballant al ritme de DJ Jaime.

El MUNDIAL...A SILVERSTONE

Vore la final del Mundial de futbol és sense dubte el millor del cap de setmana al circuit de Silverstone. Quant a la Fórmula 1 diumenge va ser un dia per a oblidar. Fernando, Pedro i Jaime no tindràn bon record d'una carrera que acabà guanyant Mark Webber (la seua situació dins de RedBull i el favoritisme cap a Vettel recorda cada vegada més el tracte de McLaren a Alonso el 2007). La jornada no havia començat bé però tot va canviar de vesprada. La sort girà de direcció i l'onze de juliol de 2010 acabà sent un dia històric per a l'esport espanyol. L'escenari on començà el Mundial de Fórmula 1 el 1950, ara per a nosaltres també va ser l'escenari on poder vore la selecció espanyola de futbol guanyant el seu primer títol mundial. Hem de donar les gràcies a l'Scuderia Ferrari i a Fernando Alonso. Gràcies a ells, tota la premsa espanyola poguerem vore la final contra Holanda com si estiguerem a casa. Al grup es van sumar també Andy Soucek i Carlos Sainz, sense dubte el millor animador que he vist en molt de temps. Ell va ser l'ànima de tots nosaltres animant a 'la roja' i per moments pareixia que en lloc d'estar en mig de Gran Bretanya estavem en un bar espanyol. El gol d'Iniesta ens va fer oblidar, el drive trough a Alonso, el colp de Sutil a De la Rosa i el problemes amb els frens d'Alguersuari. Ara tots hem de pensar ja en la próxima cita, el GP d'Alemanya a Hockenheim però ho fem amb la moral que dona ser campions del món de futbol i sabent que el campionat de Fórmula 1 encara és possible. Ferrari podrà lluitar per la pole i Alonso, tot i la decepció d'este cap de setmana, està amb més moral que mai. Diumenge vaig ser testimoni del primer títol mundial de l'asturià amb l'Scuderia....estic segur que no serà l'últim.

GILLES VILLENEUVE I EL MUR DELS CAMPIONS

Gilles Villeneuve no va poder ser campió del món tot i estar considerat un dels millors pilots de tota la història de la F-1. L'estil de conducció i els avançaments del canadenc marcaren una època però va perdre la vida al 82 en el circuit de Zolder en un brutal accident al volant d'un Ferrari 126C2 (la foto la vaig fer en el museu de Ferrari a Maranello quan anarem la presentació d'Alonso al febrer). Des d'eixe moment el circuit de l'illa artificial de Notre Dame porta el nom del mític Gilles. De Villeneuve ens queden els seus videos, com el mític duel amb Rene Arnoux en el circuit de Dijon al 79 i el seu fill, Jacques. Ell sí va poder complir el somni de son pare i aconseguí guanyar el mundial del 97 al volant del Williams encara que mai no va poder guanyar amb un F1 en el circuit de Montreal (sí amb la Fórmula Atlantic). En la seua actuació més recordada en Canadà amb la Fórmula 1, Jacques ni tan sols va acabar la carrera. En el GP del 99 va estampar el seu cotxe contra el mur que dona entrada a la línea de meta i en la mateixa carrera també ho van fer altres 2 campions del món, Damon Hill i Michael Schumacher. Des d'eixe dia a eixe mur, l'únic amb nom en tot el mundial, se l'anomena 'el mur dels campions'. Per a aconseguir una volta ràpida els monoplaces han de passar fregant-lo però una errada en eixa zona et deixa fora. Gilles sabía perfectament com fer-ho, guanyà a Montreal, la seua ciutat i el seu circuit, en la temporada 78.

CAMPIONS DEL TRIVIAL DE MCLAREN!!!!

Anit l'equip McLaren convidà a tota la premsa espanyola a un sopar de 'germanor' en la tercera planta del seu hospitality. Poguerem parlar amb Hamilton i Button (molt simpàtics per cert) i passar bons moments amb un equip amb el qual les relacions en el passat no havien sigut massa bones. Jo no estava però diuen que la tensió l'any 2007 entre la premsa espanyola i l'equip va ser enorme, quasi més que entre Alonso i Hamilton. Ara les coses han canviat molt en l'escuderia anglesa, molta de la gent és nova i el tracte és molt correcte. Ahir ens van fer sentir com a casa. En acabar el sopar ens van sometre a un exhaustiu trivial amb preguntes de F1. La divisió dels equips (6) la va fer Steve Cooper (cap de premsa de McLaren) i en lloc de posar-nos amb Mariajo, Víctor i jo formarem equip amb Lluís Palhaí, productor de TV3. Les preguntes eren difícils però acabarem guanyant amb només 3 errades i tot i els rumors puc asegurar que ho aconseguirem sense cap tipus d'ajudes externes. El premi com podeu vore en la foto, va ser una rèplica en miniatura del casc de Jenson Button firmat pel mateix campió del mòn de 2009. Ah! Quan dic que guanyarem tota la premsa espanyola...dic tota la premsa espanyola.

800 GRANS PREMIS DE FERRARI

800 carreres en Fórmula 1!! Eixa és la descomunal xifra que celebra l'Scuderia en el Gran Premi de Turquia. En 60 temporades, 107 pilots han conduït els cotxes de 'Il cavallino rampante' i s'han fet amb 15 campionats del món, 211 victòries (la segona és McLaren amb 166), 203 poles positions, 220 voltes ràpides i 632 podis. Els números maregen i confirmen el mite: Ferrari és la millor escuderia de la història de la Fórmula 1. El primer a guanyar amb Ferrari va ser l'argentí José Froilán González, ho va fer al circuit de Silverstone el 1951. L'últim, com ja sabeu, Fernando Alonso (la primera carrera d'esta temporada a Bahrein). Esta vesprada Alonso i Felipe Massa han ensenyat, amb Stefano Domenicalli, el logo que duràn en l'F-10 este cap de setmana. Tot perfecte encara que si busquem morbo...en la foto potser faltava Michael Schumacher. L'alemany (eixe, per cert, que tot i guanyar 7 vegades el campionat oblidà el reglament a Mònaco) no estava massa lluny i ell és en gran part, protagonista de molts d'eixos 800 grans premis. El 'kaiser' es va pujar 72 vegades al més alt del podi vestit de roig. A Alonso encara li queden 71 victòries per davant si vol igualar-lo. Ho aconseguirà? De moment en l'Istanbul Park haurà de lluitar contra el domini dels RedBull que ací estrenen a més, la seua versió del conducte F.

On estava Alonso?

Això s'hauràn preguntat els aficionats que han posat Canal 9 per seguir la classificació de Mònaco i no han vist la tercera tanda d’entrenaments lliures. L’asturià ho ha seguit tot des del seu box, sense el mono i mirant com els seus mecànics intentaven armar de nou l’ F-10 després de xocar contra les proteccions en la revolta del Casino. El xassís estava danyat i demà haurà d’exir en última posició i des del pit-lane. La remuntada es possible, més encara quan Fernando ja ho va fer a la Fórmula 3000 en este mateix circuit l’any 2000.
Tot i el protagonisme, per absència, d’Alonso….la ‘pole’ ha sigut per als de sempre, els RedBull. No havien mostrat les seues cartes fins eixe moment però Webber ha sigut el més ràpid pels carrers de Montecarlo com ja va fer a Barcelona i Malàisia. He tornat a vore repetida la seua volta i l’australià ha volat entre els murs de la zona de la piscina i ha estat a punt de creuar el cotxe en la Rascasse però ha fet història baixant del minut i catorze segons, 1:13.826. Entre ell i Vettel s’han repartit totes les poles de la temporada. L’alemany eixirà en tercera posició de graella i entre els 2 RedBull, s’ha colat altre cotxe amb motor Renault, el de Robert Kubica que hui ha tornat a demostrar la seua classe.
Entre ells lluitaràn per la victòria al GP de Mònaco, Fernando Alonso (com De la Rosa i Alguersuari) es conformaria amb sumar punts perquè el campionat és molt llarg. Com ha dit l'asturià en roda de premsa……vorem qui riu l’últim.

ALONSO, EL GRAN CAPITÀ

Com cada dimarts de Gran Premi a Montecarlo els pilots han jugat un partit benèfic contra famosos. En un mateix equip hem pogut vore Vettel, Rosberg, Massa, Petrov, Alguersuari o Alonso. L’asturià és de llarg, qui més classe té amb un baló als peus i ho ha demostrat sent el cervell del seu equip i marcant 2 gols. Un d’ells una volea perfecta des de fora de l’àera que s’ha colat per l’escaire i que el de Ferrari ha volgut vore repetit en la nostra càmera. Canal 9 era l’únic mitjà espanyol acreditat i hem aprofitat per a entrevistar-lo en exclusiva. Entre d’altres coses ens ha contat que se li ha fet estrany passar-li el baló a Vettel quan ha de lluitar contra ell cada diumenge en carrera i que tot i ser madridista, de ser futbolista li agradaria ser com Messi. Pitjor sort ha tingut Jaime Alguersuari. Era el davanter centre de l’equip i tot i tindre com a rivals als ‘contundents’ centrals Claudio Chiapucci i Loris Capirossi no ha pogut ni xutar entre els 3 pals. A la fi els pilots han guanyat 4 a 2 els famosos del Principat i això que per primera vegada no comptaven amb Michael Schumacher. Esta vegada el gran capità era un altre. Alonso ha sigut el líder al camp i també al vestidor. És un campió del món i la resta ho respecta. També és, amb Schumacher, l'únic que ha guanyat a Mónaco amb 2 equips diferents...este cap de setmana podrien ser 3.

BRUNO, EL SUCCESSOR DEL MITE

Alcossebre, 1 de maig de 1994. Tot i tindre només 11 anys recorde perfectament on estava quan Ayrton Senna va perdre la vida al circuit d'Imola. No hi ha un bon aficionat a la Fórmula 1 que no recorde on va vore eixe dia el GP de San Marino. El 3 vegades campió del món passava a ser un mite de l'automobilisme. A milers de quilòmetres, un xiquet brasiler de la meua edat plorava la mort del més gran. Ja no tornaria a vore a son tio, l'home a qui imitava i pel qual volia ser pilot de carreres. Sa mare, la germana d'Ayrton, li va prohibir tornar a pujar a un kart però Bruno volia ser pilot de Fórmula 1, ho porta en la sang. 16 anys després un Senna torna a la graella. Bruno ha aconseguit emular a Ayrton, ara haurà de demostrar que no és només un cognom... Enguany sabrem si ell també és capaç de parlar amb Déu en Au Rouge o volar baix la pluja a Montecarlo. El primer pas el va donar a Sepang on va aconseguir acabar la seua primera carrera. Cert és que encara està lluny d'aconseguir-ho però el seu tracte és de número 1. Lluny de viure de rendes, el pilot d'Hispania és un dels homes més humils i treballadors del paddock. El camí serà llarg, segur, i el seu talent mai serà el del seu mentor, però els aficionats tornem a disfrutar d'un Senna al volant d'un Fórmula 1 i això, encara que siga per nostàlgia...és molt gran.

CONTADOR, KUNG-FU I POLIS

Encara no ens hem recuperat de la carrera a Melbourne i ja estem preparant la següent prova. Vol directe a Malàisia, la carrera més calurosa de la temporada i per a nosaltres ja són dos setmanes fora de casa. Estem a molts quilòmetres de casa però de vegades no pareix que estem tan lluny. Encara estic impactat amb el que em va passar en creuar l'aduana. El funcionari em va dir que sabia parlar castellà i em va preguntar per 'la vuelta'. Li vaig dir que en una setmana deixaria el país però ell va respondre....' no, no, la Vuelta (ciclista). Alberto Contador, gran campeón'. El món està més boig del que em pensava. Imagineu-se l'home animant a Contador davant de la tele. Però estic deixant de sorpendre'm poc a poc. Això si, Kuala Lumpur ho ha aconseguit. La capital de Malàisia és un infern en mig de la selva. Mai havia passat tanta calor. Els contrastos són enormes entre els grans gratacels com les torres Petrones i els barris del costat. Carrers que donen por, orientals mirant-nos com si fórem extraterrestres, molta pluja, fum eixint no sé bé on i paradetes amb tot tipus d'articles de dubtosa certificació. Digne d'una peli 'cutre' de Kung-fu. Almenys no ens va passar res. Serà gràcies als 'polis' malaios?

xe que bo

Xe que bo!!!!!!!!

Xe que bo el Gran Premi d'Austràlia!!!! Quina carrera!!! Què emocionant va ser i quina alegria estar a més de 18.000 kilòmetres de casa i parlar valencià al paddock!! Hi ha sis valencians en l'únic i primer equip espanyol de la història en la Fórmula 1, Hispania. Açò és mel de romer!!!!!

Per a qui no els conega, vos els presente:

Toni Cuquerella. Un clàssic a la F1. És el responsable d'enginyeria de pista i és de Gandia.

Ángel Baena. Enginyer de telemertria i aerodinamicista de Chandhok i Senna. És castellonenc.

Javier Bono. Responsable de logística. És d'Alberic.

Jose Benavent, per als amics Monxo. Es dedica als composites i muntatge d'alerons. És alzireny.
Jose Navalón. És mecànic de submuntatge i és del poble de Nino Bravo, d'Aielo de Malferit.

Enrique Colomina. És mecànic del monoplaça de Bruno Senna i és alzireny.

Per a alguns d'ells és la primera aventura en la F1, així que tenim trajectòries paral.leles: moltes hores sense dormir, nerviets, molta faena...rises...i final feliç. Quin bon paper va fer Karun Chandhok! Este equip evoluciona favorablement...i a destall!!! Amunt valencians!!!!!

QUÉ ÉS EL JET LAG?

Està comprovat: el 'jet lag' és un invent nordamericà. Com no dormir-se a la primera després de més de 30 hores de viatge i 3 escales? I no un viatge qualsevol no, un vol amb més turbulències és impossible. Pegar una becadeta de més d'un minut amb tanta sacsejada era una odisea. Almenys hem pogut aterrar. Sort que Nachata (la productora) no havia oblidat la seua cullera de la sort. Això ens va haver de salvar per què hem arribat sans i estalvis a Melbourne. Molt m'havien parlat de la ciutat que des del 96 acull el GP d'Australia i la veritat és que és més bonica encara. El centre és un lloc perfecte per on perdre's i entre gratacels... Albert Park, una reserva natural enmig de la ciutat per la qual els Fórmula 1 rodaran a partir de divendres.

Per cert! Se m'havia oblidat, esta vegada no hem pogut vore Maniàtics però sí les noticies de Channel 9. Esta vegada sense Maribel ni Joan, sino amb els seus dobles australians. Encara que per a doble un dels assistents de vol que ens vam trobar. Per un moment pensarem que Toni Cantó (un gran aficionat tot siga dit a la Fórmula 1) havia deixat els teatres i ara treballava per a una companyia aeria . Quan puga penjaré el video perquè vaig aconseguir que hem fera una salutació per a morir-se de risa.

BAHRAIN, COMENÇA EL MUNDIAL 2010

Hola a tots!!! Som Juanma i María José i volem disculpar-nos primer que res per no haver-vos escrit fins ara. Estàvem tan concentrats en el primer Gran Premi per que tot eixira bé que fins hui no hem tingut temps per a dedicar-vos un moment com cal per a contar-vos les anècdotes i curiositats del nostre primer viatge.

 

La nostra aventura en la Fórmula 1 començà dins d'un avió. 3 escales en Qatar Airways fins arribar a Manama (capital de Bahrain) però, això sí, amb un toc valencià inesperat. Encara no s'ho expliquem però en el sistema d'entreteniment de la companyía qatariana només es podia vore una sèrie de televisió espanyola, només una, i era una sèrie de Canal 9 i en valencià, Maniàtics. No sabíem si eren les moltes hores de vol acumulades però la realitat és que aalà estaven Carles Alberola i la resta fent-nos riure, en valencià, a milers de quilòmetres de casa.

WELCOME MANAMA

Manama és la capital de Bahrain. Aterràrem a les 2 de la matinada i tot i tindre moltíssima son ens donà temps per a vore el contrast entre el desert i els gratacels del centre de la ciutat. Dormirem en un hotel cèntric, el Golden Tulip. Des de les nostres finestres teniem el privilegi de contemplar el primer i únic gratacels en el món amb generadors d'energia eòlica nomenat Bahrain World Trade Center. Una passada!!! El petroli i el gas han fet de Bahrain un oasi enmig del no res. Un emirat ple de modernes autopistes i centres comercials però també amb misèria a la perifèria. No tot el món viu de l'or negre.

LA PRIMERA ACREDITACIÓ

Dimecres és dia de preparatius al Circuit de Sakhir, un dels més moderns del mundial. Tot ha d'estar a punt per a la primera carrera, també les notres acreditacions. Serà el nostre document d'identitat fins l'última carrera a Abu Dhabi i Víctor ja ens ha avisat, hem de cuidar-la més que al passaport. El moment d'arreplegar-les va ser molt especial. Els dos som els primers periodistes valencians que cobrim un mundial de F-1 i per als dos és un somni fet realitat. Més encara quan a penes arribar al circuit et creues amb Fernando Alonso i Pedro Martínez De la Rosa donant voltes al circuit, l'un en bici i l'altre corrent, per a estudiar les modificacions del traçat.

Ells, també Jaume Alguersuari, ens estan fent molt més fàcil el nostre debut en el 'gran circ'. Ells i els cinc valencians de la nova escuderia Hispania. Un enginyer de Gandia, un mecànic d'Alberic… no es podeu imaginar la il.lusió que fa parlar en valencià tan lluny de la Comunitat. De ben segur ells seran els protagonistes de moltes de les històries que vos contarem des d'ací.

SAKHIR, EL CAMP DE BATALLA

El circuit està a uns 35 minuts de Manama i del nostre hotel però es va convertir en la nostra residència durant bona part del dia. La gent de les televisions 'vivim' en un espai anomenat el TV Compuond. Una xicoteta ciutat de cases prefabricades des d'on s'envíen els senyals de televisió i on tenim el nostre 'despatx'. Només eixirem del circuit un dia. Va ser per fer un repor per als informatius i l'esglai va ser d'aquells que no s'obliden. Anarem amb Jorge Fuertes (el nostre càmera) a gravar l'arbre de la vida, un lloc de pelegrinatge per als ciutadans de Bahrain. És un enorme arbre que creix en mig del desert i on la llegenda diu que començà la nostra existència. La sorpresa és que en arribar nosaltres també ho van fer 40 carros de combat de l'exèrcit per a fer maniobres.

Les fotos com podeu vore són pròpies de tres enviats especials a una zona en conflicte però tot i que intentaren que no férem fotos ni gravàrem ens va ser totalment impossible fer-los cas, i això que la documentació se'ns havia oblidat al circuit.

PER A NO OBLIDAR

Primera carrera, debut de Canal 9 i….victòria de Fernando Alonso, la primera, amb Ferrari. Què més podiem demanar? Ha sigut tota una experiència que mai no oblidarem. Els primers directes i retransmisions, la trobada amb el rei, l'entrevista de Maria José en un diari local (impossible esbrinar-ne el contingut...) un fum de sensacions que continuaran al Circuit d'Albert Park en el Gran Premi d'Australia. Serà la pròxima parada i ara sí, els contarem tot puntualment des d'ací. Ens esperen més de 30 hores de viatge: València-París-Singapur-Melbourne…podrem vore Maniàtics?