GILLES VILLENEUVE I EL MUR DELS CAMPIONS

Gilles Villeneuve no va poder ser campió del món tot i estar considerat un dels millors pilots de tota la història de la F-1. L'estil de conducció i els avançaments del canadenc marcaren una època però va perdre la vida al 82 en el circuit de Zolder en un brutal accident al volant d'un Ferrari 126C2 (la foto la vaig fer en el museu de Ferrari a Maranello quan anarem la presentació d'Alonso al febrer). Des d'eixe moment el circuit de l'illa artificial de Notre Dame porta el nom del mític Gilles. De Villeneuve ens queden els seus videos, com el mític duel amb Rene Arnoux en el circuit de Dijon al 79 i el seu fill, Jacques. Ell sí va poder complir el somni de son pare i aconseguí guanyar el mundial del 97 al volant del Williams encara que mai no va poder guanyar amb un F1 en el circuit de Montreal (sí amb la Fórmula Atlantic). En la seua actuació més recordada en Canadà amb la Fórmula 1, Jacques ni tan sols va acabar la carrera. En el GP del 99 va estampar el seu cotxe contra el mur que dona entrada a la línea de meta i en la mateixa carrera també ho van fer altres 2 campions del món, Damon Hill i Michael Schumacher. Des d'eixe dia a eixe mur, l'únic amb nom en tot el mundial, se l'anomena 'el mur dels campions'. Per a aconseguir una volta ràpida els monoplaces han de passar fregant-lo però una errada en eixa zona et deixa fora. Gilles sabía perfectament com fer-ho, guanyà a Montreal, la seua ciutat i el seu circuit, en la temporada 78.

CAMPIONS DEL TRIVIAL DE MCLAREN!!!!

Anit l'equip McLaren convidà a tota la premsa espanyola a un sopar de 'germanor' en la tercera planta del seu hospitality. Poguerem parlar amb Hamilton i Button (molt simpàtics per cert) i passar bons moments amb un equip amb el qual les relacions en el passat no havien sigut massa bones. Jo no estava però diuen que la tensió l'any 2007 entre la premsa espanyola i l'equip va ser enorme, quasi més que entre Alonso i Hamilton. Ara les coses han canviat molt en l'escuderia anglesa, molta de la gent és nova i el tracte és molt correcte. Ahir ens van fer sentir com a casa. En acabar el sopar ens van sometre a un exhaustiu trivial amb preguntes de F1. La divisió dels equips (6) la va fer Steve Cooper (cap de premsa de McLaren) i en lloc de posar-nos amb Mariajo, Víctor i jo formarem equip amb Lluís Palhaí, productor de TV3. Les preguntes eren difícils però acabarem guanyant amb només 3 errades i tot i els rumors puc asegurar que ho aconseguirem sense cap tipus d'ajudes externes. El premi com podeu vore en la foto, va ser una rèplica en miniatura del casc de Jenson Button firmat pel mateix campió del mòn de 2009. Ah! Quan dic que guanyarem tota la premsa espanyola...dic tota la premsa espanyola.

800 GRANS PREMIS DE FERRARI

800 carreres en Fórmula 1!! Eixa és la descomunal xifra que celebra l'Scuderia en el Gran Premi de Turquia. En 60 temporades, 107 pilots han conduït els cotxes de 'Il cavallino rampante' i s'han fet amb 15 campionats del món, 211 victòries (la segona és McLaren amb 166), 203 poles positions, 220 voltes ràpides i 632 podis. Els números maregen i confirmen el mite: Ferrari és la millor escuderia de la història de la Fórmula 1. El primer a guanyar amb Ferrari va ser l'argentí José Froilán González, ho va fer al circuit de Silverstone el 1951. L'últim, com ja sabeu, Fernando Alonso (la primera carrera d'esta temporada a Bahrein). Esta vesprada Alonso i Felipe Massa han ensenyat, amb Stefano Domenicalli, el logo que duràn en l'F-10 este cap de setmana. Tot perfecte encara que si busquem morbo...en la foto potser faltava Michael Schumacher. L'alemany (eixe, per cert, que tot i guanyar 7 vegades el campionat oblidà el reglament a Mònaco) no estava massa lluny i ell és en gran part, protagonista de molts d'eixos 800 grans premis. El 'kaiser' es va pujar 72 vegades al més alt del podi vestit de roig. A Alonso encara li queden 71 victòries per davant si vol igualar-lo. Ho aconseguirà? De moment en l'Istanbul Park haurà de lluitar contra el domini dels RedBull que ací estrenen a més, la seua versió del conducte F.

On estava Alonso?

Això s'hauràn preguntat els aficionats que han posat Canal 9 per seguir la classificació de Mònaco i no han vist la tercera tanda d’entrenaments lliures. L’asturià ho ha seguit tot des del seu box, sense el mono i mirant com els seus mecànics intentaven armar de nou l’ F-10 després de xocar contra les proteccions en la revolta del Casino. El xassís estava danyat i demà haurà d’exir en última posició i des del pit-lane. La remuntada es possible, més encara quan Fernando ja ho va fer a la Fórmula 3000 en este mateix circuit l’any 2000.
Tot i el protagonisme, per absència, d’Alonso….la ‘pole’ ha sigut per als de sempre, els RedBull. No havien mostrat les seues cartes fins eixe moment però Webber ha sigut el més ràpid pels carrers de Montecarlo com ja va fer a Barcelona i Malàisia. He tornat a vore repetida la seua volta i l’australià ha volat entre els murs de la zona de la piscina i ha estat a punt de creuar el cotxe en la Rascasse però ha fet història baixant del minut i catorze segons, 1:13.826. Entre ell i Vettel s’han repartit totes les poles de la temporada. L’alemany eixirà en tercera posició de graella i entre els 2 RedBull, s’ha colat altre cotxe amb motor Renault, el de Robert Kubica que hui ha tornat a demostrar la seua classe.
Entre ells lluitaràn per la victòria al GP de Mònaco, Fernando Alonso (com De la Rosa i Alguersuari) es conformaria amb sumar punts perquè el campionat és molt llarg. Com ha dit l'asturià en roda de premsa……vorem qui riu l’últim.

ALONSO, EL GRAN CAPITÀ

Com cada dimarts de Gran Premi a Montecarlo els pilots han jugat un partit benèfic contra famosos. En un mateix equip hem pogut vore Vettel, Rosberg, Massa, Petrov, Alguersuari o Alonso. L’asturià és de llarg, qui més classe té amb un baló als peus i ho ha demostrat sent el cervell del seu equip i marcant 2 gols. Un d’ells una volea perfecta des de fora de l’àera que s’ha colat per l’escaire i que el de Ferrari ha volgut vore repetit en la nostra càmera. Canal 9 era l’únic mitjà espanyol acreditat i hem aprofitat per a entrevistar-lo en exclusiva. Entre d’altres coses ens ha contat que se li ha fet estrany passar-li el baló a Vettel quan ha de lluitar contra ell cada diumenge en carrera i que tot i ser madridista, de ser futbolista li agradaria ser com Messi. Pitjor sort ha tingut Jaime Alguersuari. Era el davanter centre de l’equip i tot i tindre com a rivals als ‘contundents’ centrals Claudio Chiapucci i Loris Capirossi no ha pogut ni xutar entre els 3 pals. A la fi els pilots han guanyat 4 a 2 els famosos del Principat i això que per primera vegada no comptaven amb Michael Schumacher. Esta vegada el gran capità era un altre. Alonso ha sigut el líder al camp i també al vestidor. És un campió del món i la resta ho respecta. També és, amb Schumacher, l'únic que ha guanyat a Mónaco amb 2 equips diferents...este cap de setmana podrien ser 3.

BRUNO, EL SUCCESSOR DEL MITE

Alcossebre, 1 de maig de 1994. Tot i tindre només 11 anys recorde perfectament on estava quan Ayrton Senna va perdre la vida al circuit d'Imola. No hi ha un bon aficionat a la Fórmula 1 que no recorde on va vore eixe dia el GP de San Marino. El 3 vegades campió del món passava a ser un mite de l'automobilisme. A milers de quilòmetres, un xiquet brasiler de la meua edat plorava la mort del més gran. Ja no tornaria a vore a son tio, l'home a qui imitava i pel qual volia ser pilot de carreres. Sa mare, la germana d'Ayrton, li va prohibir tornar a pujar a un kart però Bruno volia ser pilot de Fórmula 1, ho porta en la sang. 16 anys després un Senna torna a la graella. Bruno ha aconseguit emular a Ayrton, ara haurà de demostrar que no és només un cognom... Enguany sabrem si ell també és capaç de parlar amb Déu en Au Rouge o volar baix la pluja a Montecarlo. El primer pas el va donar a Sepang on va aconseguir acabar la seua primera carrera. Cert és que encara està lluny d'aconseguir-ho però el seu tracte és de número 1. Lluny de viure de rendes, el pilot d'Hispania és un dels homes més humils i treballadors del paddock. El camí serà llarg, segur, i el seu talent mai serà el del seu mentor, però els aficionats tornem a disfrutar d'un Senna al volant d'un Fórmula 1 i això, encara que siga per nostàlgia...és molt gran.

CONTADOR, KUNG-FU I POLIS

Encara no ens hem recuperat de la carrera a Melbourne i ja estem preparant la següent prova. Vol directe a Malàisia, la carrera més calurosa de la temporada i per a nosaltres ja són dos setmanes fora de casa. Estem a molts quilòmetres de casa però de vegades no pareix que estem tan lluny. Encara estic impactat amb el que em va passar en creuar l'aduana. El funcionari em va dir que sabia parlar castellà i em va preguntar per 'la vuelta'. Li vaig dir que en una setmana deixaria el país però ell va respondre....' no, no, la Vuelta (ciclista). Alberto Contador, gran campeón'. El món està més boig del que em pensava. Imagineu-se l'home animant a Contador davant de la tele. Però estic deixant de sorpendre'm poc a poc. Això si, Kuala Lumpur ho ha aconseguit. La capital de Malàisia és un infern en mig de la selva. Mai havia passat tanta calor. Els contrastos són enormes entre els grans gratacels com les torres Petrones i els barris del costat. Carrers que donen por, orientals mirant-nos com si fórem extraterrestres, molta pluja, fum eixint no sé bé on i paradetes amb tot tipus d'articles de dubtosa certificació. Digne d'una peli 'cutre' de Kung-fu. Almenys no ens va passar res. Serà gràcies als 'polis' malaios?